Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Hace unos cuantos años destiné unas vacaciones de primavera a visitar las reservas asturianas de Muniellos y Somiedo.
El objetivo final era cumplir un sueño: poder ver, aunque fuera muy de lejos, alguno de los osos pardos que vivían y viven en ese territorio protegido. Y poderlo fotografiar, también aunque fuera muy de lejos.
Pero a pesar de las largas caminatas por la zona, no vimos osos. Sí muchas aves, algún anfibio, y poca cosa más.
El único oso que vimos, aparte de los de barro pintado y/o cerámica que se vendían como recuerdo, fue el que había en una fotografía del albergue de Vega de Hórreo.
Hace unos días, unas imágenes preciosas me recordaban aquel viaje en busca del "tesoro" y me hacían sentir una envidia muy sana y unas enormes ganas de volver a Asturias para conseguir observar algún oso pardo cantábrico libre, en su hábitat, en su mundo.
Las fotografías las tomaron los responsables de la web http://miradascantabricas.blogspot.com/ , una ventana abierta a la naturaleza salvaje cantábrica, en la que todas las formas de VIDA son protagonistas. Os la recomiendo!
La noticia que las acompañaba explicaba que el sábado 8 de mayo, un día frío y lluvioso, en un rincón sin determinar de la comarca del Valle del Narcea, el concejo más extenso del Principado con capital en Cangas del Narcea, dos osos pardos subadultos triscaban en unos roquedos, ajenos a la cámara que los capturó oportunamente.
Es una maravilla poder haber visto y fotografiado dos ejemplares de una de nuestras especies emblemáticas, de una de nuestras especies gravemente amenazadas, de una de nuestras especies en peligro.
La zona, que conserva los mayores hayedos y robledales del Principado, es una gran reserva de fauna y sus densos bosques, su orografía agreste y una gran cantidad de ríos, regueros y arroyos son el hábitat idóneo para el oso pardo, donde encuentra alimento, refugio, protección y la paz que necesita para vivir libre y tranquilo su vida.
Hace unos cuantos años destiné unas vacaciones de primavera a visitar las reservas asturianas de Muniellos y Somiedo.
Hace unos días, unas imágenes preciosas me recordaban aquel viaje en busca del "tesoro" y me hacían sentir una envidia muy sana y unas enormes ganas de volver a Asturias para conseguir observar algún oso pardo cantábrico libre, en su hábitat, en su mundo.
via RSS
