Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
L'organització romanesa Milioane de Prieteni, membre de la WSPA, gestiona un dels darrers santuaris destinats a acollir óssos maltractats i explotats per activitats humanes, amb la finalitat de garantir-los una vida digna i cures i atencions veterinàries fins al final dels seus dies.
La Societat Mundial per a la Protecció Animal (WSPA) és una plataforma d'organitzacions mundials que treballa pel benestar animal i que aplega més de mil organitzacions de 156 països. Les Nacions Unides li han atorgat un estatus consultiu atès que els seus objectius prioritaris són la fi de la crueltat envers els animals i la sensibilització social per aconseguir un món on el tracte envers els animals sigui ètic i humà.
La WSPA treballa també pels óssos. I en molts països ha creat refugis o santuaris on són traslladats animals que han estat rescatats d'explotacions cruels com la lluita amb gossos, la seva utilització com a atracció turística en restaurants o al carrer, o als circs.
Aquests óssos, que han estat capturats en els seus hàbitats, moltes vegades de molt petits, i han patit mutilacions, maltractaments i explotació inhumana, quan són rescatats no poden ser alliberats en el seu medi natural. És per això que la WSPA financia la construcció de santuaris on aquests éssers vius són traslladats i on poden viure, la resta de la seva vida, en un entorn segur i el més semblant possible al seu món.
El 2001 es va obrir el Santuari de Kund Park, a l'Índia, que va acollir molts dels óssos rescatats del món de les lluites amb gossos o bé dels anomenats "ossos dansaires" i ara es treballa en un segon recinte, prop de Balkasar, al sud d'Islamabad.
Entre altres fites, la WSPA ha aconseguit que ja no hi hagi óssos al carrer ni negoci amb la seva explotació a Grècia i Turquia, en una tasca dura i continuada al llarg de més de 20 anys.
La Reserva Zarnesti és l'espai que Milioane de Prieteni gestiona com a Santuari d'óssos i, en la seva pàgina web, www.milioanedeprieteni.org/, podem trobar la història dels prop de 40 óssos que han tingut una segona oportunitat i poden viure una vida digna.
Romania és una de les destinacions triades per personatges amb molt poder adquisitiu per anar a matar, legalment, aquests plantígrads. S'hi organitzen batudes i cada any un nombre important d'exemplars d'ós moren sota les bales d'aquests "amants de la natura".
Entre els óssos acollits a la Reserva Zarnesti , n'hi ha dos que van ser rescatats després que la mare fos morta a trets. Ara ja són dos adults, amb la vellesa garantida, però amb una vida en llibertat estroncada.
L'organització romanesa Milioane de Prieteni, membre de la WSPA, gestiona un dels darrers santuaris destinats a acollir óssos maltractats i explotats per activitats humanes, amb la finalitat de garantir-los una vida digna i cures i atencions veterinàries fins al final dels seus dies.
via RSS
