Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Una de les millors coses que té la democràcia és que el sistema escolta la veu del poble, de la majoria dels ciutadans, i que molts ciutadans implicats en causes justes i ètiques poden fer canviar realitats que els polítics s'entesten a sustentar per interessos personals o corporatius.
Un exemple ha estat la ILP que el 28 de juliol va aconseguir a casa nostra el final d'un negoci que es basa en fer de la tortura, la humiliació, el maltractament i la violència públiques envers un ésser viu, un "espectacle", per a major "glòria" subvencionat per les administracions amb molts diners aportats pels contribuents.
Al món també hi ha hagut i hi ha moltes iniciatives que neixen de la sensibilitat dels ciutadans i que, després de molts tràmits i molt de temps, poden debatre's i votar-se democràticament en els parlaments de torn.
I això és el que ha passat amb un tema que escandalitza el món: les matances de petites foques, cada any a la primavera, al Canadà.
Les imatges colpidores de boletes de pèl blanc ensangonades, amb el crani esclafat, o escorxades de viu en viu, en benefici de la indústria de productes derivats de la foca van moure centenars de milers de ciutadans que, donant suport a organitzacions com IFAW (Fons Internacional per al Benestar Animal), van aconseguir transmetre al Parlament Europeu la necessitat de posar fi a pràctiques tan cruels mitjançant la prohibició del comerç d'aquests productes.
Ara fa 9 mesos, l'Executiu comunitari va aprovar el reglament, amb el suport de 425 dels 736 diputats, que avui entra en vigor.
Des d'avui, a la UE dels vint-i-set no es podran comercialitzar productes com carn, greix, òrgans, pells i oli procedents de foques.
Se n'exclouen aquells productes procedents de la caça tradicional i de comunitats que històricament han viscut de la captura sostenible d'exemplars adults d'aquests mamífers, com ara els inuit canadencs o grenlandesos, o petites comunitats del nord de Rússia, de la Gran Bretanya, Finlàndia, Suècia o Noruega.
Els caçadors de foques hauran de reciclar-se. Hauran de buscar altres formes de subsistència més ètiques, menys violentes, menys cruels.... Com els toreros.
Però no hauríem d'oblidar que hi ha qui caçava foques perquè milions de consumidors en compraven els productes derivats.
Sempre, en totes les situacions de la vida, la darrera decisió és a les nostres mans: els consumidors.
Molta informació sobre l'origen d'allò que comprem i el rebuig sistemàtic de tots aquells productes que no siguin ètics, justos, sostenibles, etc... estalviaria molta feina als legisladors.
via RSS
