Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Una vez acabada la identificación de los grupos familiares y realizado el censo de osas con crías en el Principado de Asturias, las noticias son muy halagüeñas: la población se está incrementando de manera sostenible y los osos están recolonizando antiguos montes oseros de donde desaparecieron hace décadas.
El censo, a cargo de guardas de la Patrulla Oso del Principado, de la Guardería y de colectivos colaboradores, empezó a realizarse a mediados del mes de abril, época en que las osas abandonan sus lugares de hibernación y lo hacen con las crías que han nacido a principios de año.
En total han sido identificadas 21 osas con 43 oseznos, 12 más que el año pasado.
Hay tres madres más que el pasado censo y más camadas de dos y tres esbardos.
Un verdadero éxito.
La localización de los grupos familiares salpica la geografía asturiana de núcleos oseros: en el concejo de Somiedo hay seis adultos y trece oseznos. En Cangas del Narcea se han censado cinco osas con nueve crías y en Degaña, una osa con dos crías. Entre los concejos de Grado y Belmonte de Miranda se ha localizado una osa con dos oseznos; entre Proaza y Quirós se ha observado una osa con dos oseznos y en el concejo de Teverga, otra osa con cría.
Poco a poco los Valles del Oso, un territorio de enorme riqueza natural y de gran belleza, son más del oso que nunca.
Y estos osos han empezado a desplazarse por tierras leonesas y a establecerse en los montes aún salvajes de municipios como Páramo del Sil, donde se ha localizado una osa con una cría; Caboalles, donde se ha censado una osa con tres oseznos; y en Palacios del Sil, con una extraordinaria población de cuatro osas con diez crías.
Es reconfortante saber que una especie que estuvo al borde absoluto de la extinción vuelve a salir a flote con el apoyo y la ayuda de organizaciones e instituciones.
Que algunos humanos han sido capaces de reconocer los errores y valorar la vida de todas las especies en su justo valor: incalculable.
Y que historias como las relatadas en el libro de Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós, del 1897, donde se hace apología de notables cazadores, casi "héroes", que exterminaron -en el caso de un personaje del que obviaré su nombre- "un sinnúmero de tejones, garduñas y zorros; 250 lobos, entre grandes y pequeños, y lo que es más difícil, y a muchos que no le conozcan parecerá imposible, a 66 osos mayores y 5 de cría" no volverán a suceder nunca más.
Porque los biocidas hoy no tienen cabida en nuestra sociedad. Y los osos, por fortuna, sí.
Una vez acabada la identificación de los grupos familiares y realizado el censo de osas con crías en el Principado de Asturias, las noticias son muy halagüeñas: la población se está incrementando de manera sostenible y los osos están recolonizando antiguos montes oseros de donde desaparecieron hace décadas.
via RSS
