Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El passat 8 d'abril uns guardes de la Fundación Oso Pardo, que feien tasques rutinàries de seguiment de camp de l'espècie, trobaven dins el Parc Natural de Cangas de Narcea, Astúries, una jove femella d'ós bru cantàbric greument ferida a l'anca. En sospitar que la situació era d'emergència, per l'estat de l'animal que no es movia, van apropar-s'hi i van poder comprovar que la ferida que presentava la jove óssa era greu i podria tenir conseqüències fatals per a la seva vida.
Van alertar la Conselleria asturiana de Medi Ambient i amb força rapidesa es va organitzar un operatiu de rescat de l'animal per tal d'anestesiar-la i traslladar-la a la clínica veterinària d'Oviedo que va atendre, aviat farà tres anys, Villarina. Entre membres del Seprona, biòlegs, veterinaris i altres professionals van aconseguir que l'animal fos atès i tractat de les greus lesions que van fer témer per la seva vida.
Possiblement portava un parell de dies sense poder-se moure del racó de bosc on se la va trobar. Estava deshidratada i la ferida presentava greus parasitacions de larves de mosca i cucs que van haver de ser sanejades quirúrgicament.
L'óssa, batejada com Lara per haver estat trobada prop del municipi de Larón, pot ser un dels dos cadells que van quedar orfes a Degaña el passat mes de setembre. La família formada per la mare i dos cadells va poder ser observada des de la primavera del 2010 fins a la tardor, quan la mare va desaparèixer misteriosament i mai més no se n'ha tingut notícia. La creença general és que la mare podia haver estat morta per un furtiu, i els dos cadells, molt joves, van romandre per la zona, no desplaçant-se més enllà dels límits del Parc natural.
Un cop superada la gravetat de les primeres hores, Lara va anar recuperant força i vitalitat i a dia d'avui segueix la seva convalescència en el Centro de Recuperación de Fauna de Sobreescobio, sense cap mena de contacte amb els seus cuidadors, i amb l'esperança que, igual que Villarina, pugui ser retornada a la muntanya, al seu món, on pugui sobreviure i, com Villarina, oblidar la terrible circumstància que va estar a punt de posar fi a la seva jove vida.
Aquestes històries que tenen un final feliç omplen l'esperit d'alegria, d'optimisme, d'agraiment per a tots aquells que treballen, dia a dia, per la nostra riquesa natural. Pels nostres companys de viatge sobre aquesta nau anomenada Planeta Terra.
El passat 8 d'abril uns guardes de la Fundación Oso Pardo, que feien tasques rutinàries de seguiment de camp de l'espècie, trobaven dins el Parc Natural de Cangas de Narcea, Astúries, una jove femella d'ós bru cantàbric greument ferida a l'anca. En sospitar que la situació era d'emergència, per l'estat de l'animal que no es movia, van apropar-s'hi i van poder comprovar que la ferida que presentava la jove óssa era greu i podria tenir conseqüències fatals per a la seva vida.
via RSS
