Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Per tercera vegada en tres anys, un ós polar a la deriva ha arribat nedant als fiords despoblats de l'oest d'Islàndia. Condemnat a sobreviure en l'aigua no se sap per quant de temps, l'animal, una jove femella, va aconseguir trobar terra ferma però no li va servir de res.
Un vaixell de pesca va adonar-se de la seva presència i va alertar les autoritats que, en qüestió d'hores, van engegar un operatiu amb la finalitat d'abatre el plantígrad. Perquè Islàndia, un país que si bé no té l'ós polar com a fauna autòctona, per la seva situació geogràfica està exposat a rebre'n visites de tant en tant, no té altra política que la d'afusellar qualsevol exemplar que arribi al seu territori.
L'Agència de Medi Ambient islandesa no ha estat capaç de protegir aquests animals greument amenaçats per terra, mar i aire, dissenyant operatius de rescat i trasllat a recintes especials on poguessin viure i on no representessin cap amenaça per a la població.
Quan ha estat donada l'alerta, un helicòpter de la Coast Guard s'ha enlairat amb un tirador d'èlit amb l'objectiu d'abatre l'ós. Quan l'animal ha mort, ha estat recollit i traslladat a la capital islandesa on se li farà l'autòpsia per poder analitzar-ne vísceres i greix i obtenir-ne dades científiques que permetin saber quin és l'impacte dels contaminants en la xarxa tròfica. La pell i els ossos formaran part d'una rèplica de l'ós que anirà a parar a algun museu.
Jon Gnarr, alcalde de Reykjavík, ha fet pública la seva disconformitat amb aquesta mesura i es plany de la mort de l'animal que no ha tingut cap altra opció que la de nedar fins a la costa, empès pel desgel conseqüència del canvi climàtic d'origen antròpic. I per aconseguir que aquest sigui el darrer animal assassinat, ha engegat una iniciativa, de la que teniu tota la informació a http://www.reykjavikpolarbearproject.org/ , per tal que el govern islandès canviï la seva política envers els óssos errants que arriben a l'illa i per a obtenir recursos privats per poder construir un Centre d'Acollida per a aquests majestuosos animals, que tenen tot el dret del món de viure la seva vida i als que estem abocant a la mort sense cap mena de consideració.
Si Churchill fa anys i anys que té el seu Polar Bear Alert, sap com capturar vius els seus óssos polars i sap traslladar-los a altres zones remotes on no representin cap amenaça per a ningú, com és que l'avançada Islàndia no té altre "recurs" que matar-los a trets?
Tant de bo aquesta jove óssa sigui la darrera víctima d'una decisió política que els defensors dels animals islandesos i mundials, cada cop més i millor organitzats, ni han entès ni comparteixen.
Per tercera vegada en tres anys, un ós polar a la deriva ha arribat nedant als fiords despoblats de l'oest d'Islàndia. Condemnat a sobreviure en l'aigua no se sap per quant de temps, l'animal, una jove femella, va aconseguir trobar terra ferma però no li va servir de res.
via RSS
