Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Dos meses después de que la osa Lara fuera rescatada en los montes de Cangas del Narcea, con una gravísima herida en un costado y fractura de pubis, como consecuencia del ataque de un oso mucho mayor que ella, su recuperación casi total es un hecho y el momento de regresar a su hábitat está cada día más cerca.
Lara, la pequeña huérfana que consiguió sobrevivir al primer invierno de su vida sin su madre al lado, ha sido atendida en el moderno Centro de Fauna de Sobrescobio y tanto los veterinarios que la atienden como los expertos que han seguido su evolución opinan que lo mejor para la readaptación de la osezna a su medio es liberarla lo antes posible para que pase el verano en libertad.
Siguiendo las estrategias y el modelo de Villarina, cuya reintroducción en los montes de Somiedo fue un éxito sin precedentes para la gestión de la fauna salvaje, la Fundación Oso Pardo y el FAPAS abogan por tomar ya la decisión de suelta y seguimiento de la esbarda antes de que su contacto con los humanos la haga irrecuperable para el medio natural.
El aspecto de Lara, a quien podemos ver en la fotografía publicada en La Nueva España digital y que nos muestra a la osita rodeada de manzanas, es excelente. Ha ganado peso, se ha recuperado perfectamente de las graves heridas sufridas y de la posterior infección y etólogos, biólogos, veterinarios y técnicos opinan que es el momento oportuno para su devolución al monte. Alargar la situación actual, en la que el animal es cuidado y alimentado por los humanos, pondría en peligro su readaptación a los montes asturianos.
Roberto Hartasánchez, presidente de FAPAS, opina que es una oportunidad excelente para introducir a la osa en la zona oriental de la montaña asturiana, donde sólo se ha podido constatar la presencia estacional y esporádica de algunos machos y donde la suelta de una hembra sería un paso importantísimo para la recuperación de la especie en un territorio que aún no ha sido recolonizado por el oso pardo asturiano.
Todos están a la espera de la reunión de la comisión mixta expertos-administraciones que debe celebrarse para aprobar el operativo de la devolución de Lara al monte, así como del seguimiento que se le hará, igual que ocurrió con Villarina.
Suponemos que el gran tema de debate será el lugar elegido para liberar a Lara. Los defensores de su devolución al lugar de donde fue rescatada expondrán la idoneidad de devolverla al medio que ya conoce, mientras que los que opinan que es fundamental para la especie la presencia de nuevos ejemplares en la población oriental, la que mora, habita o sobrevive entre Palencia y Cantabria.
Imagen de Lara en el Centro de Recuperación de Sobrescobio. La Nueva España Digital.
via RSS
