|
 El fèlid més gran del continent europeu és el linx boreal(Lynx lynx) també conegut com a llop cerval. Pot arribar a fer 1,30 m de llarg, fins a 75 cm d’alçada i fins a 30 quilos de pes. Té les potes llargues, la cua molt curta i el colors del seu pèl canvien amb les estacions i oscil·len entre un bru daurat estiuenc i un gris clar hivernal. Tenen taques irregulars i de distribució aleatòria.
Tanmateix, els trets més característics del linx boreal són els pinzells negres de l’extrem de les seves orelles, així com les taques i línies negres dels seus ulls i la seva cara.
Aquesta espècie, que viu als boscos, els prats d’alta muntanya i pastures, i que fins fa menys d’un segle era present a gran part del continent europeu, ha vist reduir les seves poblacions de manera alarmant any rere any, i en molts indrets, com per exemple Catalunya, ha desaparegut del tot. Igual que va passar amb el llop i gairebé amb l’ós bru, el linx boreal va ser exterminat a casa nostra.
Avui dia només queden poblacions als Països Bàltics, Finlàndia, Rússia, Escandinàvia, Sibèria, Polònia i Bielorússia. Com passa en el 99% d’extinció d’espècies les causes són d’origen antròpic. La caça incontrolada, els paranys, els verins i la persecució a què els han sotmès els ramaders han esborrat del nostre paisatge aquest carnívor tan bell, amb un paper molt important dins la xarxa tròfica. Perquè els linxs, que són carnívors, s’alimenten principalment de joves ungulats com ara daines, cérvols, cabres salvatges i/o isards, i també poden nodrir-se de llebres,conills, rosegadors i aus.
Un estudi elaborat per científics francesos va confirmar la presència de rastres i senyals que certificaven la presència d’una quarantena de linxs boreals en el seu vessant pirinenc. La seva procedència és una incògnita, perquè mai no s’hi ha fet una reintroducció legal de l’espècie, fet que porta a la hipòtesi que siguin exemplars alliberats per particulars procedents del tràfic il·legal d’espècies.
Tanmateix, des de fa molt de temps els científics que segueixen els grans carnívors pirinencs estan força esperançats en el retorn natural del linx boreal.
Primer va ser l’ós bru. Sense que acabés de desaparèixer del seu hàbitat ancestral, va caldre un Projecte Life per aconseguir que la població es veiés reforçada amb exemplars eslovens i comencés a créixer, tot i que de manera molt lenta.
Anys després va ser el llop qui va tornar a reconquerir els seus antics territoris. Un exemplar procedent d’Itàlia va ser el pioner a retornar a casa nostra. Avui dia hi ha un petit nucli que es mou pel Cadí, des d’on pot tornar a colonitzar espais deshabitats.
En el seu llibre Els mamífers carnívors d'Andorra, David Guixé opina que al Pirineu i al Prepirineu catalans hi ha espai per al linx, perquè hi ha àmplies zones que poden oferir-li tranquil·litat i aliment.
El linx no arribarà des d’Itàlia. Primerament haurà d’iniciar la seva expansió cap al sud de França i des dels seus Pirineus, travessar la frontera administrativa i retornar a casa nostra.
És un procés lent, però tan bon punt s’iniciï segurament que no hi haurà marxa enrere.
Al seu favor juga el seu comportament gens conflictiu, esquiu, nocturn, que no comporta cap risc per a les persones i de molt baixa conflictivitat envers els ramats domèstics, perquè les seves preferències alimentàries es centren en la fauna salvatge dels boscos i zones adjacents.
Si torna el linx a Catalunya finalment haurem aconseguit rescabalar tots els danys que els hem fet a les nostres espècies autòctones per ignorància, per cobdícia, per estultícia, per indiferència.
|
via RSS
