Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
“Todos le hablamos a un mundo que no vemos, hablamos a favor de nuestra Madre Tierra, intentamos erradicar la ceguera espiritual. Hablamos por el reino animal, por los seres que habitan las aguas, por los de cuatro patas y por los de una pata (los árboles), por el tigre de Bengala, por el camello, por el elefante y por los que se arrastran por el suelo. Le pido a la Diosa que nos escuche. Las criaturas tienen derecho a vivir.”
Agnes Baker Pilgrim
Takelma siletz
Ahir a la tarda, mentre seguia llegint les meravelloses tradicions i els savis consells de les 13 àvies indígenes recollides en un llibre que tothom hauria de llegir, va sonar el telèfon i vaig sentir una veu que demanava ajuda. Era la meva amiga, amb qui també som veïnes, que em deia: “Tinc una serp dins de la piscina i no sé què fer-ne. Vine i ajuda’m, que a mi em fa por.”
Com que no tenia cap més dada, vaig agafar una capsa grossa de cartró, per si calia traslladar-la a alguna part després del seu rescat i uns guants reforçats per agafar-la amb la mà, si s’esqueia.
L’animaló es desplaçava per sobre l’aigua blava de la piscina amb el temor de saber-se en un medi que no era el seu i envoltat d’éssers de mida immensa que pretenien manipular-lo.
Era un exemplar molt jove de colobra. Segurament havia arribat del terreny del costat, sense edificar, on la vegetació se n’ha fet mestressa. Potser buscava una mica d’aigua, potser va caure-hi accidentalment. El cert, però, és que calia treure-la’n i tornar-la a un lloc segur.
Vam poder rescatar-la amb una xarxa per recollir fulles i l’animal, un cop segur, va córrer a refugiar-se sota les heures, entre el fullatge.
La serp a la piscina va tenir la immensa sort de ser en una casa on es respecten els animals, se’ls estima i no se’ls veu com una amenaça, un risc o un problema.
Va tindre la immensa sort de topar amb persones que no temem els animals –tot i que sabem que molts d’ells podrien ser perillosos i prendríem mesures de seguretat quan calgués-, que hem controlat i racionalitzat la por evolutiva als depredadors.
I persones que, com aquestes àvies meravelloses, tenim la ferma convicció que ” les criatures tenen dret a viure.”
Fa uns anys una serp d’aigua (Natrix natrix) va tenir la mala sort de passejar-se per l’hort d’un altre veí que, després d’haver-la massacrat a cops d’aixada, l’ensenyava a un “col·lega” tot dient-li: “Mira que serpiente he matado... Es venenosa. Esto azul que tiene en el cuello es el veneno.” Allò "azul" en realitat eren les escates inferiors del cap, en forma de collar, perquè la serp massacrada era inofensiva i no verinosa.
I és que, a més de la por, la superstició i la ignorància també maten.
Que el déus siguin favorables a la serp rescatada ahir a la tarda i l’allunyin de l’hort letal. I dels
in-sapiens a qui els animals que s’arrosseguen pel terra els semblen amenaces amb les que cal acabar.
Ahir a la tarda, mentre seguia llegint les meravelloses tradicions i els savis consells de les 13 àvies indígenes recollides en un llibre que tothom hauria de llegir, va sonar el telèfon i vaig sentir una veu que demanava ajuda. Era la meva amiga, amb qui també som veïnes, que em deia: “Tinc una serp dins de la piscina i no sé què fer-ne. Vine i ajuda’m, que a mi em fa por.”
via RSS
