Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Aquesta setmana s'ha fet públic el resultat d'una investigació amb noves tecnologies sobre la pèrdua de gel de les glaceres de Grenlàndia, el segon magatzem més gran de gel de tot el planeta.
L'equip del professor Ian Howat, del departament de Ciències de la Terra de la Universitat d'Ohio, ha fet el seguiment de tres de les glaceres més grans de l'illa àrtica, Helheim, Kangerdlugssuaq i Jakobshavn Isbrae, i han constatat que l'anomenat "equilibri de massa" de les glaceres -la relació que s'estableix entre el gel que es desfà i desapareix al mar i el que es forma de nou cada any- és negatiu. Hi ha llocs de Grenlàndia on el gel s'ha recuperat però els efectes del canvi climàtic sobre altres indrets són força preocupants.
L'equip d'investigadors quantifica en 300 000 milions de tones de gel la quantitat d'aigua sòlida que el Jakobshavn Isbrae ha perdut en els darrers deu anys. I les altres dues glaceres també han perdut superfície i volum.
L'agost del 2005 vaig ser a Grenlàndia i una de les coses que més em va frapar, perquè va ser l'evidència inqüestionable que el planeta canvia molt ràpidament com a conseqüència del canvi climàtic, va ser l'immens esvoranc que havia aparegut just en el lloc on feia només un any hi havia una gruixuda capa de gel d'una glacera. El nostre guia ens hi va dur amb la finalitat de poder caminar sobre un camp de gel, conèixer-ne la textura, els colors, els relleus, la seva perillositat. Però quan vam arribar-hi vam contemplar, desolats, que en un any una superfície realment important havia desaparegut de la capa de la terra. Per sota, un estremidor riu d'aigua de desgel seguia descalçant la glacera i corria a morir al fiord.
Han passat sis anys. El desgel dels pols és una realitat i les seves conseqüències sobre tots els ecosistemes són ben conegudes. Però sembla que per a molts dels 7000 milions d'homínids que poblem aquesta pobra Terra, l'amenaça és tan sols un argument de pel·lícula de ciència ficció. I asseguts en un sofà amb un bol farcit de crispetes veuen passar al davant seu les imatges del que ja és pensant-se que la realitat els queda molt llunyana i que els pols són molt lluny, que això que en diuen "canvi climàtic" sempre ha passat i que no hi ha cap motiu de preocupació... aleshores engeguen ben fort l'aire condicionat i miren la tele.
Aquesta setmana s'ha fet públic el resultat d'una investigació amb noves tecnologies sobre la pèrdua de gel de les glaceres de Grenlàndia, el segon magatzem més gran de gel de tot el planeta.
via RSS
