|
 Resoba és un petit llogarret de la muntanya palentina, situat a poc més de 1000 metres d'altitud i amb tan sols una trentena d'habitants.
Dins l'àmbit d'influència del Parc Natural Fuentes Carrionas y Fuente del Cobre, el seu paisatge és conseqüència de l'acció directa de l'home -substitució d'extensos boscos per vegetació de matolls i prats de muntanya-, i de la lluita de la natura per imposar-se i mantenir-se, el que es manifesta amb la presència d'alguns bosquets relictes de faig i roure, molt interessants per a una espècie emblemàtica com és l'ós bru.
En aquest indret hi sobreviu una petita població d'óssos, amb poques femelles amb cadells i una elevada mortalitat d'exemplars adults per causes antròpiques. Conegut és el cas de l'ós batejat com El Rubio, un mascle de 200 quilos a qui un escopetero de Brañosera va afusellar en una batuda de daines el 1988, al·legant "defensa pròpia" -tot i que després es va demostrar que els trets mortals entraven per l'esquena de l'animal, que fugia del "valent" caçador-. O el letal degoteig d'animals trobats morts en diferents indrets del Parc Natural, que continua posant en perill la supervivència d'aquest nucli oriental, fràgil i de molt baixa variabilitat genètica.
La Plataforma per a la Defensa de la Serralada Cantàbrica va fer públic, el 2009, l'estat de la població d'óssos del sector oriental, estimada en 25 exemplars, i va difondre la taula que trobareu al final on es poden veure els exemplars desapareguts, quan i on van morir i quines en van ser les causes, enverinats o a trets majoritàriament.
Dins aquest context de molt baixa presència de femelles joves i de cadells que en garanteixin la continuïtat de l'espècie en aquesta àrea cantàbrica, els esforços per protegir i vigilar aquesta població s'han intensificat, i ha estat gràcies al seguiment que un equip de tècnics i agents forestals feien d'una femella localitzada en el terme municipal de Resoba que van adonar-se de l'estrany comportament de l'animal i de possibles problemes de salut.
Es va decidir de capturar l'animal per poder-ne avaluar el seu estat real i poder intervenir en cas que calgués protegir la seva vida. I així es va fer.
Un equip d'agents del Seprona, forestals de la Junta, veterinaris de la Universitat de León, personal de Cabárceno -que està esdevenint un centre especialitzat en recuperació d'óssos bruns- i altres professionals van poder sedar l'animal i traslladar-lo a les instal·lacions del parc cantàbric per a la seva recuperació.
L'animal, una femella de més de 20 anys, havia perdut les dents incisives i les canines el que l'impedia d'alimentar-se amb normalitat.
A Cabárceno, on l'han batejada com La Güela, rep aliments específics i recupera forces, però la seva milloria és molt lenta.
Mentre en segueixen l'evolució, roman aïllada del contacte humà per si es decidís retornar-la a la muntanya on vivia, fet que es valorarà tenint en compte totes les circumstàncies i la salut de l'óssa.
Tanmateix, tenint present que és una femella no reproductora, d'edat molt avançada i amb problemes físics per a sobreviure en llibertat, el més probable és que romangui en algun lloc controlat on alimentar-se no sigui cap problema i on pugui viure amb dignitat els anys que li quedin.
La Güela està en bones mans. I ha tingut molta sort. Perquè el temps passa factura a tothom i sense la intervenció humana, l'óssa hauria mort d'inanició en una llarga agonia.
Tot i l'excel·lent notícia, la balança encara pesa massa de la banda dels enverinadors, dels exterminadors de fauna salvatge, dels delinqüents ambientals.
Perquè som molts els qui lluitem per protegir totes les formes de vida i una enorme minoria els que premen un gallet o escampen Aldicarb en el medi, però un sol d'aquests individus pot acabar en un segon amb la tasca ingent de centenars de persones.
I en el cas dels óssos de la població oriental de la Serralada Cantàbrica no voldríem haver de recordar la sentència de la Maneka Ghandi, "Som tan a prop del límit que possiblement un dia ens despertarem i ens adonarem que ja no queda res per salvar."
Llarga vida a La Güela, amb els seus o amb nosaltres. Però que visqui.
|
via RSS
