Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La segona vida de la Güela va començar a primers de setembre quan va retornar al seu món després que es recuperés a Cabárceno del risc de mort imminent en què es trobava quan va ser rescatada per agents forestals.
L’animal vivía a la muntanya de Palència, i es desplaçava entre Bárago i Lomeña., però el deteriorament del seu estat de salut, degut a l’avançada edat de la femella, va fer-la escollir un racó tranquil per esperar-hi la mort.
Aquest cop, però, l’afortunada intervenció dels humans va estroncar l’esdevenir natural de l’espècie i la Güela va recuperar-se exitosament.
La decisió de retornar-la a la natura va ser una mena d’homenatge a la matriarca de la nissaga oriental dels óssos bruns cantàbrics, tot esperant que la mort la sorprengués dins el seu cau, mentre dormia el somni de la hibernació.
La Güela, però, revifada i plena d’energia va tornar a casa seva i va moure’s inquietament entre Castella-Lleó i Santander.
Sembla ser que la pèrdua natural de facultats de l’óssa i el seu recel envers els humans ha estat l’origen d’algun conflicte amb alguns pagesos de la zona, que s’han queixat de l’actitud defensiva-agressiva de l’animal quan han topat accidentalment amb ella a la zona de Liébana i de Lebanza. generant-los algun ensurt.
Tot plegat ha fet que els responsables de la gestió del medi natural i de les espècies protegides i/o en perill d’extinció, com l’ós bru, decidissin la captura de la Güela i el seu trasllat definitiu a Cabárceno, on viurà la resta de la seva vida en pau i tranquil·litat.
El passat 24 de novembre va començar l’operatiu dissenyat per a capturar l’óssa, que consistia a limitar l’espai propi i evitar que hi haguessin altres óssos a la zona; després es van seleccionar els mètodes de paranys més adients per a la captura de la Güela sense que en patís cap seqüela i la tercera fase va consistir en la captura de l’animal i el seu trasllat definitiu al Parc de la Natura de Cabárceno.
Potser ara la Güela podrà viure uns 5 anys més i arribar fins als 30, que és el que viuen els óssos en captivitat. Com Mimo, l’ós d’Arties o com Hércules, l’ós que és propietat d’una senyora particular, que el té cedit al municipi de Talayuela i que des de fa pocs dies viu en un nou recinte que li han bastit dins el Parc Natural de la mateixa localitat extremenya, que el considera un símbol.
M’agradaria anar a la primavera a Cabárceno, saludar a la Güela i desitjar-li llarga vida.
M’hauria agradat més, però, poder-me-la trobar i fotografiar mentre recorria, lliure, el seu territori.
Davant la tria vida/llibertat, en aquest cas trio vida. Que visqui molts anys, la Güela. S’ho ha ben guanyat!
L’animal vivía a la muntanya de Palència, i es desplaçava entre Bárago i Lomeña., però el deteriorament del seu estat de salut, degut a l’avançada edat de la femella, va fer-la escollir un racó tranquil per esperar-hi la mort.
via RSS
