Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paradís en perill
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La historia de Lara empezó el 7 de abril del 2011, cuando fue encontrada por agentes de la Fundación Oso Pardo en las proximidades de Larón, parroquia del concejo de Cangas del Narcea. La osa estaba gravemente herida en el lomo y patas traseras, consecuencia del ataque de algún congénere macho, y presentaba además una fuerte deshidratación, por lo que su supervivencia estaba gravemente comprometida.
Se decidió capturarla y trasladarla al Centro de Recuperación de Fauna Salvaje de Sobrescobio, donde gracias a las atenciones y cuidados de los profesionales del centro consiguió recuperarse totalmente de sus lesiones hasta el punto que cuatro meses después, el 19 de agosto, pudo ser devuelta a los montes del Parque Natural de Fuentes del Narcea, su casa.
Estos días de invierno Lara ha cumplido dos años. Los dispositivos de seguimiento con los que fue equipada para prever cualquier circunstancia que pusiera en peligro su vida han confirmado que Lara se ha adaptado perfectamente a la libertad y que es capaz de valerse por si misma.
Y el seguimiento fotográfico que se hace de la joven hembra, a través de las cámaras automáticas que tanta utilidad tienen para el control de fauna salvaje, ha tenido como resultado una veintena de fotografías en las que se la puede ver con un aspecto saludable, el pelo brillante y espeso y una muy buena forma física.
Han pasado nueve meses y la osa ha recuperado su vida. Un gran éxito de todos los que trabajan por la fauna salvaje, por todas las especies amenazadas, por la biodiversidad y una inmensa alegría para todos los que queremos a los animales como a nosotros mismos, porque también somos animales. Aunque muchos lo hayan olvidado.
La historia de Lara empezó el 7 de abril del 2011, cuando fue encontrada por agentes de la Fundación Oso Pardo en las proximidades de Larón, parroquia del concejo de Cangas del Narcea. La osa estaba gravemente herida en el lomo y patas traseras, consecuencia del ataque de algún congénere macho, y presentaba además una fuerte deshidratación, por lo que su supervivencia estaba gravemente comprometida.
via RSS
