Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
L'ós malai ( Helarctos malayanus ) és el més petit de tots els óssos. Tant, que fins i tot se'l coneix com a ós-gos i també rep el nom d'ós de la mel, de la que n'és un gran consumidor.
És un animal fugisser i d'hàbits nocturs. Viu a les selves del sud-oest d'Àsia, des de l'Índia fins al Vietnam, arribant fins a l'illa de Borneo.
La seva adaptació al tròpic fa que sigui l'ós amb el pèl més curt. El seu color és negre, gris o marró fosc, i presenta una taca en forma de U, blanquinosa o groguenca, al pit, sota el coll.
Darrera actualització de dijous, 12 de febrer de 2009 12:18
L'ós negre asiàtic ( Selenarctos thibetanus ) o ós tibetà s'assembla molt al seu parent negre americà, tant en l'aspecte com en els hàbits. Totes dues espècies viuen en espais boscans i tenen una habilitat especial per pujar als arbres.
Viu al sud i al sud-est d'Àsia, al nord-est de la Xina i la seva població arriba fins a diverses illes del Japó i l'illa de Formosa.
A la remota regió afgana del Balotxistà encara hi ha un nucli de 5 óssos, que representen els darrers exemplars d'aquesta subespècie d'ós tibetà.
Darrera actualització de dijous, 12 de febrer de 2009 12:18
El llamado oso negro americano (Ursus americanus) o Baribal, contrariamente a lo que pueda creerse, no recibe su nombre por la coloración de su pelaje, que puede variar desde el negro al canela, pasando por el castaño oscuro y el pardo rojizo, pudiéndose encontrar en la costa del Pacífico ejemplares de osos negros con el pelaje gris azulado.
En Princess Royal Island, una isla de la British Columbia, vive la rara subespecie de oso negro conocida como Oso de Kermode o Spirit Bear, que se caracteriza por tener el pelaje blanquecino o de color crema, sin ser albino.
Darrera actualització de divendres, 13 de febrer de 2009 09:06
L'ós morrut o Melursus ursinus és una de les quatre espècies d'óssos que viuen a l'Àsia.
És el divertit Baloo de El llibre de la selva, la pel·lícula de dibuixos animats de la factoria Disney que narra les aventures de Mogwly, el nen que es fa gran entre animals de la selva de l'Índia.
L'ós morrut no és un animal gaire gros. La seva llargària oscil·la entre els 1.4 i els 1.8 metres i el seu pes no arriba gairebé mai als 200 kilos.
El més significatiu de la seva fesomia és el seu musell llarg i blanc, amb llavis gruixuts adaptats al seu règim alimentari, i les seves orelles molt peludes. De fet, tot ell té els pèls molt llargs, sobretot al voltant del coll i de les espatlles i de color bru molt fosc o negre.
Al pit presenta un senyal blanc en forma de Y, de O o de U.
Darrera actualització de divendres, 13 de febrer de 2009 09:16
Este magnífico animal, también conocido como oso andino, oso real, oso frontino, oso congo, oso manaba, oso careto, oso enjaquimado u oso de las nubes, es un mamífero del orden de los carnívoros y de la familia de los úrsidos.
Es el mayor carnívoro y el único úrsido de Sudamérica.
Es un animal pequeño pero robusto, de 2 metros de longitud, unos 80 cm de altura y pueden llegar a pesar hasta 180 kg los machos, que son el doble de grandes que las hembras.
Darrera actualització de divendres, 13 de febrer de 2009 09:19
Els óssos van néixer com a espècie en el Pleistocè inferior. Eren els Ursus etruscus i van evolucionar cap al Pleistocè superior en una doble línia: una branca asiàtica, que arribarà a esdevenir l'actual ós bru (Ursus arctos), un animal omnívor, d'alimentació variada, de mida mitjana i que vivia a les vores dels rius i en zones boscoses; i una branca europea, caracteritzada per tenir uns hàbits menys carnívors, que evolucionarà cap a Ursus deningeri, d'hàbits cavernícoles.
Les restes trobades a la Sima dels Ossos d'Atapuerca són d'aquests animals i demostren l'associació i competència entre humans i óssos pel mateix hàbitat.
Darrera actualització de dijous, 12 de febrer de 2009 12:30
El panda gegant (Ailuropoda melanoleuca), que actualment viu exclusivament a la Xina, compta amb només 25 nuclis de població distribuïts en tres províncies: Sichuan, Shanxi i Gansu, amb una superfície total de 340.000 Ha.
Aquest animal emblemàtic es caracteritza per tenir un pelatge blanc i negre espès, llarg, del que destaca el seu cap i coll blanc amb les orelles negres i unes llunes, també negres, al voltant dels ulls. La seva mida pot anar de l'1.5 a l'1.9 metres, i el seu pes pot arribar als 125 kg, tot i que el pes mitjà és de 80-90 kg.
Darrera actualització de divendres, 13 de febrer de 2009 09:26
El llamado oso negro americano (Ursus americanus) o Baribal, contrariamente a lo que pueda creerse, no recibe su nombre por la coloración de su pelaje, que puede variar desde el negro al canela, pasando por el castaño oscuro y el pardo rojizo, pudiéndose encontrar en la costa del Pacífico ejemplares de osos negros con el pelaje gris azulado.
L'ós morrut o Melursus ursinus és una de les quatre espècies d'óssos que viuen a l'Àsia.
Este magnífico animal, también conocido como oso andino, oso real, oso frontino, oso congo, oso manaba, oso careto, oso enjaquimado u oso de las nubes, es un mamífero del orden de los carnívoros y de la familia de los úrsidos.
via RSS
