Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
A la Serralada dels Apenins, al cor d'Itàlia, el 1922 es va constituir per iniciativa privada el Parco Nazionale d'Abruzzo, veritable referent de la conservació de la natura i de la defensa del medi ambient.
El 1923 el Parco va obtenir la imprescindible protecció legal i des d'aleshores no ha deixat de ser un model a Europa de com es pot protegir un territori i fer compatible aquesta protecció amb la vida de les poblacions humanes residents en la seva àrea d'influència.
El Parc Nacional dels Abruzzos té una extensió de 44.000 ha de zona protegida a les que cal afegir 60.000 ha de zona d'influència que també gaudeixen d'un elevat nivell de protecció.
La zona és un veritable paradís. Rius d'aigües transparents i fredes, com el Melfa o el Giovenco; llacs plens de vida, com el Barrea, el Pantaniello, el Castel de San Vincenzo o el Vivo; cims elegants i salvatges, com el Marsicano (2.245 m) o el Petroso (2.249 m)i una exhuberant flora i fauna que fa de la zona un racó privilegiat dins la geografia italiana.
Al Parco d¡Abruzzo podem trobar 1970 espècies de plantes superiors, 60 espècies de mamífers, 230 espècies d'ocells i 40 espècies de rèptils, amfibis i peixos.
De tota aquesta fauna podríem destacar, per ser subespècies endèmiques, el llop dels Apenins (Canis lupus italicus) dels quals hi viuen en llibertat uns 40/50 exemplars; l'isard dels Abruzzos (Rupicapra rupicapra ornata), la població del qual oscil·la entre els 500/600 individus i l'ós bru marsicà (Ursus arctos marsicanus).
L'ós bru marsicà és un plantígrad de mida considerable, de gairebé dos metres de llarg i que pot pesar fins a 240 kg. Les orelles són arrodonides i curtes i la cua és també curta, d'entre 5-10 cm.
El cos el té cobert d'un pelatge espès, de color variable que pot anar des del bru fosc fins a marró clar o daurat.
Els óssos bruns marsicans són animals solitaris i poc territorials, d'hàbits nocturns i fugissers, els que fa difícil d'observar-los en llibertat.
La seva reproducció, com la d'altres óssos, és vivípara. En cada part una óssa pot donar a llum 1 o 2 cadells (més difícilment 3), que són dependents de la mare fins els 3 anys. Aquesta dedicació exclusiva a la seva fillada fa que no s'aparellin més que cada tres anys, el que fa que les taxes de reproducció dels óssos siguin molt baixes.
Com molts óssos, els bruns marsicans hivernen en refugis amagats en racons de difícil accés de les muntanyes. Aquest estat de letargia l'aconsegueixen abaixant el seu metabolisme estalviant reserves energètiques emmagatzemades abans d'entrar al cau.
Tot i estar classificat com a carnívor, en realitat és un animal d'hàbits alimentaris omnívors. Fins el 60% de la seva dieta pot obtenir-lo de diversos recursos vegetals, com ara fruits, arrels, bulbs, bolets i herba. La resta de la seva alimentació pot incloure ous, mel, petits rosegadors, petits ocells, carronya i fins i tot insectes.
És rara una conducta depredadora sobre grans mamífers, ja siguin salvatges o domèstics. Tanmateix, en èpoques de manca d'aliments, l'ós pot apropar-se a nuclis habitats per obtenir alguna cosa per menjar.
Viu en zones boscoses, especialment en les fagedes, a partir dels 800 m d'altitud. Els boscos li ofereixen aliment i protecció.
El seguiment dels óssos bruns marsicans dins el Parco es fa bàsicament mitjançant senyals, restes i indicis. Excrements, pedres de grans dimensions desplaçades del seu lloc original, pèls, troncs d'arbres esgarrapats, empremptes, restes d'animals que ha menjat i, darrerament, seguiment fotogràfic amb càmeres automàtiques.
L'esperança de vida d'aquests animals en llibertat no va més enllà dels 20/25 anys.
En captivitat, però, hi ha animals que han viscut fins a 30 anys.
Al Parco Nazionale d'Abruzzo la població actual és d'uns 100 exemplars.
A la localitat de Pizzone, dins el Parc, hi ha el Museu de l'Ós bru marsicà. I des d'allà també poden fer-se caminades fins a l'àrea faunística de l'ós, espai on poden contemplar-se en semillibertat aquests magnífics animals.
Els exemplars de les fotografies eren óssos marsicans del nucli zoològic de Pescasseroli.
Tot i estar classificat com a carnívor, en realitat és un animal d'hàbits alimentaris omnívors. Fins el 60% de la seva dieta pot obtenir-lo de diversos recursos vegetals, com ara fruits, arrels, bulbs, bolets i herba. La resta de la seva alimentació pot incloure ous, mel, petits rosegadors, petits ocells, carronya i fins i tot insectes.
via RSS
