Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
L'ós bru (Ursus arctos) és, de tots els óssos, l'espècie que al llarg de la seva evolució s'ha adaptat a més hàbitats i ha sabut colonitzar territoris diversos que l'han fet present des de la Serralada Cantàbrica espanyola fins a l'illa de Hokkaido, al Japó i fins la remota península siberiana de Kamchatka, des d'on se suposa que va arribar a Amèrica del Nord travessant el pont de sorra del mar de Bering fa 200.000 anys.
A Amèrica del Nord, on ha de competir amb l'ós negre, l'ós bru es coneix com a grizzly i se'l troba des d'Alaska fins al sud dels Estats Units, passant pel Canadà.
Una de les singularitats d'aquesta espècie és la gran diversitat de subespècies que presenta, des de l'Ursus arctos pyrenaicus, present només a la serralada Cantàbrica (atès que la darrera óssa autòctona pirinenca, Canelle, va ser salvatgement assassinada a mans d'un escopetero l'1 de novembre del 2004) passant per l'ós bru marsicà, autòcton dels Abruzzos; l'ós bru sirià (Ursus arctos syriacus), el més petit de tots; fins a l'Ursus arctos horribilis, el grizzly americà i els dos gegants de la familia: l'Ursus arctos piscivorus de Kamchatka i l'Ursus arctos middendorffi, que viu a les illes Kodiak, al sud d'Alaska.
L'ós de l'illa de Kodiak, també conegut com a ós gegant d'Alaska, és el mamífer carnívor terrestre més gran del planeta, en competència amb l'ós polar.
Aquests animals, que presenten les mateixes característiques morfològiques i biològiques que els altres óssos bruns, només difereixen dels altres en la seva mida i el seu pes. Els grans mascles poden arribar fàcilment als 600-700 kg i s'han documentat alguns exemplars d'una tona, cosa que es considera extraordinària.
Poden arribar als 2,80-3 metres quan es posen d'empeus, i també s'han documentat alguns exemplars de gairebé 4 m.
El seu comportament és com el de tots els óssos. Són animals solitaris, que poden viure uns 20-25 anys en llibertat (si no tenen la mala sort de trobar-se amb un bípede que decideix llevar-los la vida impunement) i que només formen grups en època de reproducció o quan van a pescar als rius.
La seva dieta, molt rica en proteïnes, és carnívora i piscívora, i disposa d'aliment abundant en el seu hàbitat, cosa que contribueix a la major mida i pes de la subespècie.
Dos terços de l'illa de Kodiak estan protegits pel Kodiak National Wildlife Refuge, on no es pot caçar. Tanmateix, el govern aplica en la resta del territori (illa de Kodiak i altres illes properes) unes quotes de caça autoritzada per evitar la sobrepoblació d'aquests animals en un espai reduït i aïllat.
Tot i que alguna vegada han estat protagonistes de trobades amb humans que han acabat en atacs greus o mortals, l'ós kodiak és un animal tranquil i que ignora els humans sempre que no sel's molesti. També són dòcils i fàcilment ensinistrables.
Vaig poder romandre un parell d'hores a uns 50 metres de 6 o 7 exemplars de kodiaks, que pescaven salmons al riu, i en tot moment ens van ignorar.
L'ós protagonista de la pel·lícula "Lós", de Jean-Jacques Annaud, va ser Bart, un kodiak recollit i domesticat des de cadell i que va esdevenir protagonista d'altres films i de diversos documentals.
Aquests animals, que presenten les mateixes característiques morfològiques i biològiques que els altres óssos bruns, només difereixen dels altres en la seva mida i el seu pes. Els grans mascles poden arribar fàcilment als 600-700 kg i s'han documentat alguns exemplars d'una tona, cosa que es considera extraordinària.
Dos terços de l'illa de Kodiak estan protegits pel Kodiak National Wildlife Refuge, on no es pot caçar. Tanmateix, el govern aplica en la resta del territori (illa de Kodiak i altres illes properes) unes quotes de caça autoritzada per evitar la sobrepoblació d'aquests animals en un espai reduït i aïllat.
via RSS
