Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
Un dels llocs on podem veure animals a Europa, que no siguin els clàssics Zoos, són les reserves o parcs d'animals o parcs de la natura -els noms varien segons la originalitat dels seus propietaris- que trobarem escampats per tota la geografia europea.
Són centres que gestionen fauna, situats sobre grans superfícies de terreny en les que es conserven les característiques de la zona: vegetació mediterrània, vegetació atlàntica, aiguamolls o altres.
Adapten, en la mesura del possible, els hàbitats naturals als hàbitats de cada espècie i alguns d'ells s'han especialitzat en la fauna de la zona, com l'Alpenzoo d'Innsbruck, que només mostra espècies alpines.
Es visiten seguint uns circuits assenyalats, a peu o en vehicle, que moltes vegades incorporen altres centres d'interès com pot ser la flora de la zona, els insectes, els ocells...
Hi ha espais per a la petita fauna domèstica, adreçats als més petits.
S'hi fan moltes activitats educatives adreçades a tota mena de visitants.
I els més grans, que acullen el nombre més important d'animals (com Sigean, que en té prop de 4000) no tanquen cap dia de l'any.
Prop de casa, de vegades molt a prop, segur que en tenim algun. I pot ser una bona opció per passar un dia d'esbarjo, fent fotografies i observant animals.
Res a veure amb l'observació dels animals en llibertat, és cert. Però davant les immenses dificultats de poder gaudir dels óssos, llops, linxs boreals, daines, cérvols.. en el seu hàbitat natural, els parcs d'animals apropen els visitants a éssers vius que d'altra manera mai veurien.
Aquest estiu he visitat el Parc Animalier de Casteil, al peu del Canigó, que acull espècies de tots els continents en espais dignes i força adaptats a les necessitats de les bèsties i al que són els seus ambients més o menys "naturals"... encara que molts d'aquests animals deuen ser excedents de zoos i de ben segur que no han viscut en llibertat mai de la vida.
En una superfície de 20 Ha i al voltant d'un circuit de 3,5 quilòmetres s'hi poden contemplar óssos bruns, gossos-llop de Saarloos, isards, muflons, daines, yacks, watussis, rens, dromedaris, cérvols, emús, linxs boreals, lleons i micos.
També hi ha una petita granja on s'acull aviram domèstic divers, i un tancat amb cabres nanes al que els petits hi poden accedir.
En cada recinte hi ha un cartell informatiu que dóna dades sobre els animals residents de manera clara i concisa.
Em va cridar l'atenció, especialment, una petita sala que anomenen "aula pedagògica" dedicada a l'ós bru i on, mitjançant informació gràfica, es comenta la presència del plantígrad en el Pirineu i es parla del seu estatus actual.
Si la presència d'aquests animals en aquest espai pot servir per desvetllar consciències, per alertar als visitants sobre el perill real de l'extinció d'aquests éssers en llibertat, per apropar-los més a altres formes de vida, per fer-los néixer o créixer sentiments positius envers els "altres" animals, la seva captivitat tindrà un sentit.
Tot depèn dels ulls amb què els visitants se'ls mirin, de l'atenció que els dediquin i de si, en algun moment, poden arribar a llegir en el fons de les seves pupil•les un S.O.S. silenciós i indeleble.
Un dels llocs on podem veure animals a Europa, que no siguin els clàssics Zoos, són les reserves o parcs d'animals o parcs de la natura -els noms varien segons la originalitat dels seus propietaris- que trobarem escampats per tota la geografia europea.
I els més grans, que acullen el nombre més important d'animals (com Sigean, que en té prop de 4000) no tanquen cap dia de l'any.
En cada recinte hi ha un cartell informatiu que dóna dades sobre els animals residents de manera clara i concisa.
via RSS
