Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
Els óssos negres del Riding Mountain National Park
Escrit per Rita
diumenge, 2 de novembre de 2008 20:48
Al sud de la província de Manitoba, Canadà, es troba el Riding Mountain National Park, un espai protegit d'uns 3000 km2, hàbitat exclusiu dels óssos negres americans (Ursus americanus) i lloc on fins fa 60 anys també podien trobar-se alguns grizzlies, abans que els exterminessin.
El Riding Mountain N.P. és un lloc encisador on es pot gaudir de diferents paisatges i diferents cultures.
Els boscos boreals es barregen amb boscos caducifolis i amb enormes extensions de prats i sistemes aquàtics riquíssims en flora i fauna.
El mont Riding és el punt més alt d'una serralada que destaca amb escreix sobre enormes extensions de praderies planíssimes inabastables i que són el resultat de l'última glaciació que en retirar-se va deixar rere seu enormes extensions de terra fèrtil.
D'ella també en queden uns llacs fantàstics, com el Gunn, el Tilson, el Deep, el Moon, el Whitewater o el Clear Lake que són el centre d'activitats de natura i acullen alguns serveis per a estiuejants o visitants com càmpings o àrees de picnic.
El Riding Mountain ha esdevingut un lloc ideal per observar fauna salvatge. Paradís d'ornitòlegs, fins a 270 espècies d'ocells hi viuen o s'hi estan temporalment i fan les delícies dels visitants i fotògrafs.
També hi ha mooses, coiots, guineus, llops, wapitis, bisons, linxs boreals, óssos rentadors (els racoons), castors... Un paradís, també, per als amants dels mamífers.
I quan fa més calor, fins i tot podem trobar-hi alguns amfibis i rèptils com granotes i gripaus, salamandres, dues classes de tortugues i quatre espècies de serps.
Els insectes, que hi viuen en absoluta abundància, són l'aliment de molts altres animalons i, a banda dels milions de mosquits estiuencs que proliferen en tots els llacs i aiguamolls del Riding Mountain, s'hi deixen veure els espiadimonis, les libèl·lules i molts tipus de papallones, entre elles les Monarca.
Però "l'estrella" del parc és sens dubte l'ós negre americà que, malgrat el seu nom genèric, pot ser de molts colors com ara castany, canyella, daurat o bru, a més de negre.
I en aquesta època de l'any, la tardor, que és quan frisen per menjar molt i de tot, quan busquen recursos per aconseguir unes bones reserves de greix que els permetin resistir una hivernació amb garanties de supervivència, és quan se'ls troba força actius i se'ls pot observar a les vores dels matolls, en un clar de bosc, prop de l'aigua, o dalt dels arbres.
L'estada en el Ranch del Dr.Jim Irwin, biòleg i naturalista, és també una experiència inoblidable.
Situat a les vores d'un llac d'aigües clares i fondes, la casa acull els visitants que, com jo, volen recórrer aquest espai natural protegit acompanyats per un guia expert que en coneix tots els indrets i ens porta als llocs on podem veure més fauna i millors paisatges.
Amb el Jim hem recorregut trams de bosc on ens ha ensenyat caus d'óssos bruns, senyals en els arbres, petjades, femtes, restes de depredacions, plantes tòxiques i altres de remeieres, bolets, flors... El Jim ens ha apropat a la vida salvatge i en ha fet caminar sobre la seva terra per sentir-la nostra.
El Guests Ranch és una casa de tres plantes feta en fusta i envoltada de construccions auxiliars pròpies de una propietat agrícola. En ell, en Jim i la seva dona acullen una pila d'animals que com en Billy, un cérvol de cua blanca, o un ànec sense bec, que no podrien sobreviure de cap manera en llibertat.
A més tenen una família d'oques canadenques, rucs sicilians, cavalls, gats i dos gossos que són molt juganers i divertits.
Dels dies que hi vaig ser el que recordo amb més emoció és la primera vegada que vaig veure els óssos negres dalt dels pollancres, una baralla entre dues ósses per unes restes de menjar que va exemplificar per què una trobada sorpresa amb aquests animals pot tenir greus conseqüències per a la integritat física d'una persona: són animals extraordinàriament veloços i amb una força impressionant. La seva càrrega pot ser, a més de sobtada, molt violenta. Però els óssos negres són molt poc agressius. Només defensen els seus cadells o una font de menjar que hagin trobat.
Els encontres amb els óssos negres no sovintegen, i quan passa, la població d'Amèrica del Nord té moltíssima informació sobre com actuar quan es va al bosc i sobre com s'ha de reaccionar davant una escomesa d'un animal salvatge.
No oblidem que els bisons també són perillosos, i els mooses tot i no tenir urpes ni ullals poden fer molt de mal a una persona amb les seves potes potentíssimes i els cops que donen.
En aquest espai natural poden veure's i fotografiar-se una gran quantitat d'animals en llibertat, pot gaudir-se d'un entorn molt poc transformat per la mà de l'home i, en aquesta època de l'any, podem fruir amb els colors del bosc en tardor, quan tot es prepara per al son de l'hivern.
La sorpresa més agradable va ser poder veure un linx canadenc preciós a la porta del magatzem de les eines del Ranch. S'hi estava, potser buscant alguna cosa per menjar.
I el so més emocionant, els udols d'un llop, una nit, trencant el silenci absolut del bosc sota la llum de la lluna.
Al sud de la província de Manitoba, Canadà, es troba el Riding Mountain National Park, un espai protegit d'uns 3000 km2, hàbitat exclusiu dels óssos negres americans (Ursus americanus) i lloc on fins fa 60 anys també podien trobar-se alguns grizzlies, abans que els exterminessin. 
El Riding Mountain ha esdevingut un lloc ideal per observar fauna salvatge. Paradís d'ornitòlegs, fins a 270 espècies d'ocells hi viuen o s'hi estan temporalment i fan les delícies dels visitants i fotògrafs. 
Però "l'estrella" del parc és sens dubte l'ós negre americà que, malgrat el seu nom genèric, pot ser de molts colors com ara castany, canyella, daurat o bru, a més de negre. 
Situat a les vores d'un llac d'aigües clares i fondes, la casa acull els visitants que, com jo, volen recórrer aquest espai natural protegit acompanyats per un guia expert que en coneix tots els indrets i ens porta als llocs on podem veure més fauna i millors paisatges. 
A més tenen una família d'oques canadenques, rucs sicilians, cavalls, gats i dos gossos que són molt juganers i divertits. 
No oblidem que els bisons també són perillosos, i els mooses tot i no tenir urpes ni ullals poden fer molt de mal a una persona amb les seves potes potentíssimes i els cops que donen. 
via RSS
