Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
Territori Kermode: els boscos plujosos temperats de la British Columbia
Escrit per Rita
diumenge, 6 de desembre de 2009 20:57
Al nordoest de la British Columbia, en el territori assenyalat en el mapa i que comprèn des de Bella Bella cap al nord per la costa de Steward, al llarg del Skeena River Valley i fins a Terrace i Prince Rupert, hi viu un dels animals més extraordinaris del planeta: l’ós de Kermode o “spirit bear” (Ursus americanus kermodei).
L’ós de Kermode és una subespècie d’ós negre genèticament única que fa que, sense ser un ós albí, tingui el pèl clar, de color crema o blanc, amb els ulls i el nas ben negres. I una de les coses més sorprenents de l’espècie és que d’una óssa negra poden néixer un Kermode i un ós negre en la mateixa ventrada. O que una mare Kermode porti al món dos cadells negres.
Són animals que tenen el seu hàbitat en els boscos plujosos del Pacífic i que han estat anomenats, per les tribus nadiues de la zona, Spirit bears, Moksgm’ol o Ghost bears.
Segons una llegenda de les tribus de les First Nations, fa molt de temps que un corb va canviar la neu de la terra per un bosc verd, però no va voler oblidar-se del passat. Aleshores el corb va fer que de cada deu óssos negres, un continués essent blanc per recordar com havia estat el seu món una vegada.
És força difícil poder veure’ls... Primer perquè només són el 10% de la seva població. Després, perquè el seu territori es força ampli i dins dels boscos la seva observació necessita de moltes hores d’aguait i de molta sort...
Tanmateix hi ha una època de l’any, al mes de setembre, que accedir-hi és una mica més fàcil perquè els óssos s’apropen als rius i a les desembocadures per poder pescar salmons i preparar-se per a la hibernació.
I un lloc on la sort pot ser més favorable és la Princess Royal Island, un dels darrers santuaris de la B.C, on se suposa que hi viuen uns 200 exemplars d’ós de Kermode.
El Moksgm’ol ha esdevingut el símbol oficial de la British Columbia, i a Terrace, una de les capitals més comercials i estratègiques pel que fa a les comunicacions ferroviàries de la BC, se’n poden veure imatges de fibra de vidre decorades per artistes locals en llocs emblemàtics de la vila.
Tot seguint el territori kermode, des de Terrace pots endinsar-te en el Kitselas Canyon, fer caminades per muntanyes i llacs com la Sleeping Beauty o el Redsand Lake, anar al Nass Valley, un immens camp de lava; anar a Gingolx, al Nass River.... i creuar els dits mentre demanes poder veure, encara que sigui molt de lluny, un ós blanc de Kermode.
Però jo no he tingut aquesta sort.
La fotografia que il•lustra aquest text és de Keith Scott, the Bear Man.
Espero poder tornar-hi alguna vegada i intentar apropar-me a aquests fantàstics óssos, fer-los moltes fotos i gaudir de la seva presència, de la seva existència.
Segons una llegenda de les tribus de les First Nations, fa molt de temps que un corb va canviar la neu de la terra per un bosc verd, però no va voler oblidar-se del passat. Aleshores el corb va fer que de cada deu óssos negres, un continués essent blanc per recordar com havia estat el seu món una vegada.
Tanmateix hi ha una època de l’any, al mes de setembre, que accedir-hi és una mica més fàcil perquè els óssos s’apropen als rius i a les desembocadures per poder pescar salmons i preparar-se per a la hibernació.
El Moksgm’ol ha esdevingut el símbol oficial de la British Columbia, i a Terrace, una de les capitals més comercials i estratègiques pel que fa a les comunicacions ferroviàries de la BC, se’n poden veure imatges de fibra de vidre decorades per artistes locals en llocs emblemàtics de la vila.
via RSS
