Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
L'ós morrut o Melursus ursinus és una de les quatre espècies d'óssos que viuen a l'Àsia.
És el divertit Baloo de El llibre de la selva, la pel·lícula de dibuixos animats de la factoria Disney que narra les aventures de Mogwly, el nen que es fa gran entre animals de la selva de l'Índia.
L'ós morrut no és un animal gaire gros. La seva llargària oscil·la entre els 1.4 i els 1.8 metres i el seu pes no arriba gairebé mai als 200 kilos.
El més significatiu de la seva fesomia és el seu musell llarg i blanc, amb llavis gruixuts adaptats al seu règim alimentari, i les seves orelles molt peludes. De fet, tot ell té els pèls molt llargs, sobretot al voltant del coll i de les espatlles i de color bru molt fosc o negre.
Al pit presenta un senyal blanc en forma de Y, de O o de U.
Les seves urpes acaben en unes ungles poderoses d'uns 8 cm, amb què forada els troncs dels arbres secs o grata els formiguers per accedir als tèrmits, a les formigues o a d'altres insectes que són la base de la seva dieta.
També menja fruita i pot pujar als arbres per trobar-hi ruscs d'abelles d'on obtenir la mel, que tant li agrada.
La gestació de les femelles d'aquesta espècie dura entre 6-7 mesos. I el nombre de cadells que donen a llum cada tres anys és de 2 o 3. Els petits óssos morruts pugen a l'esquena de la seva mare quan aquesta ha de desplaçar-se una llarga distància, i s'agafen amb les seves ungles a l'atapeïda capa de pèl que la cobreix.
No hiverna, però en l'època dels monsons busca refugi en coves rocalloses o en caus vegetals, fets amb toncs, branques i fulles.
L'ós morrut viu a les selves de l'Índia, de Sri Lanka i al sud de l'Himàlaia.
És una espècie amenaçada d'extinció per la pèrdua continuada del seu hàbitat i per la persecució a què es veu sotmès per part de furtius que els assassinen per vendre'n algunes parts del seu cos amb destí a la medicina tradicional xinesa.
Tot i que és difícil saber-ne el nombre d'exemplars que encara avui viuen en llibertat, es calcula que la seva població és d'uns 10 000 individus.
Les autoritats de l'Índia han creat reserves i Parcs Nacionals per protegir els seus territoris i les seves poblacions. Un del més importants és el de Chitwan, entre el nord de l'Índia i el Nepal.
L'ós morrut o Melursus ursinus és una de les quatre espècies d'óssos que viuen a l'Àsia.
Les seves urpes acaben en unes ungles poderoses d'uns 8 cm, amb què forada els troncs dels arbres secs o grata els formiguers per accedir als tèrmits, a les formigues o a d'altres insectes que són la base de la seva dieta.
No hiverna, però en l'època dels monsons busca refugi en coves rocalloses o en caus vegetals, fets amb toncs, branques i fulles.
via RSS
