Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
L'ós negre asiàtic ( Selenarctos thibetanus ) o ós tibetà s'assembla molt al seu parent negre americà, tant en l'aspecte com en els hàbits. Totes dues espècies viuen en espais boscans i tenen una habilitat especial per pujar als arbres.
Viu al sud i al sud-est d'Àsia, al nord-est de la Xina i la seva població arriba fins a diverses illes del Japó i l'illa de Formosa.
A la remota regió afgana del Balotxistà encara hi ha un nucli de 5 óssos, que representen els darrers exemplars d'aquesta subespècie d'ós tibetà.
El seu hàbitat es troba entre el 1.500 i els 3.000 metres i, com malauradament passa amb totes les espècies animals no humanes del planeta, es veu reduït dràsticament any rere any per transformar-lo en conreus i nous assentaments humans.
No és un animal de grans dimensions, ja que pot mesurar entre 1,30 i 1,90 m de llargària, i el seu pes oscil·la entre els 50 i els 120 kg.
El seu pelatge és normalment negre i el caracteritza la presència d'una taca blanquinosa o groguenca al pit.
La seva cua i les seves orelles són curtes i les urpes, amb ungles no retràctils, són poderoses, igual que les cames posteriors, per trepar els arbres i per mantenir-se molta estona dempeus.
És un animal solitari, que només es troba amb altres de la seva espècie en època de zel.
La gestació dura 8 mesos i poden tenir entre 1 i 3 cadells.
La seva alimentació és bàsicament vegetariana, fruites, arrels, herbes... i també hi incorpora insectes i petits mamífers.
Aquest ós ha estat perseguit sense pietat per a vendre moltes de les parts del seu cos per a la medicina tradicional; per eliminar-lo com a "competidor" en la ocupació implacable del seu territori per part dels "humans" i per utilitzar-lo en espectacles salvatges i primitius, sobre tot al Pakistan, on són obligats a lluitar, en un recinte tancat, amb 6 o 7 gossos de presa.
El seu estatus, segons la UICN, és el de vulnerable.