Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
El 5 de desembre del 2006 van néixer al Zoo de Berlín dos cadells d'ós blanc La seva mare, Tosca, una óssa que havia pertangut al circ de l'exRepública Democràtica, era la tercera vegada que portava al món ossalls, però també per tercera vegada no en va voler tenir-ne cura i els va rebutjar.
Els cuidadors van decidir retirar-li els petits i provar d'alimentar-los artificialment, amb biberó. La composició de la llet materna dels óssos és molt rica en greixos i és molt difícil equilibrar-ne els components perquè els petits creixin i sobrevisquin. Tanmateix, van decidir intentar-ho.
Dels dos ossets, un va morir als pocs dies. L'altre, al que van anomenar Knut, va tenir la immensa sort que un dels cuidadors del Zoo, en Thomas Dörflein, s'oferís per fer-li de "mare postissa" i es tralladés a viure al recinte dels óssos per tal d'alimentar-lo 5 cops al dia.
L'animaló va respondre a les atencions i cures d'en Thomas i va començar a guanyar pes i a desenvolupar-se com ho faria dins el cau, amb la seva mare natural.
Knut, que pesava 880 grams quan va néixer, als tres mesos ja feia més de sis quilos i jugava amb el seu cuidador com ho faria amb algú de la seva espècie.
El fet que per primer cop en la història un humà intentés salvar la vida d'un petit ós polar va ser motiu d'una crua polèmica entre els defensors de l'actuació i sectors ecologistes que reclamaven que la natura seguís el seu curs i l'animal, com hipotèticament hauria passat en llibertat, no sobrevisqués al rebuig de la mare.
En contra d'aquesta opinió hi ha tot un seguit d'estudis científics que demostren que les ósses salvatges són unes de les mares més protectores del món animal. Mai no abandonen els seus cadells, mai no els rebutgen i donen la seva vida per ells, si cal.
El 19 de març del 2007, Knut va fer la seva primera aparició en públic.
Una gernació de càmeres, televisions, periodistes, ciutadans arribats d'arreu d'Alemanya i berlinesos van donar-se cita davant les instal·lacions del petit Knut, que va sortir a recórrer el recinte obert de la seva casa enmig de milers d'objectius que l'immortalitzaven.
Per primera vegada en 160 anys, el Zoo de Berlín havia aconseguit una fita tan difícil com era la supervivència d'un petit ós polar rebutjat per la seva mare.
Són centenars de milers les persones que ja l'han anat a visitar.
Jo hi vaig anar a primers d'abril. Les fotos que trobareu a la galeria són d'aquell dia.
Avui, Knut és ja un ós d'11 mesos de vida, que ha deixat de ser un cadell indefens i que està entrant en la fase de subadult.
Knut, a més d'un animal encisador, és el protagonista d'un seguit de campanyes d'educació ambiental adreçades a conscienciar els alemanys i tots els que s'apropen al Zoo de Berlín, sobre la necessitat d'aturar el canvi climàtic, perquè si no canviem el nostre model de societat, consumista i depredadora, els únics óssos polars que veuran els nostres fills i els nostres néts seran altres Knuts, nascuts en Zoos i condemnats a viure-hi per sempre més, perquè ja no tindran cap lloc al món on poder anar.
El 5 de desembre del 2006 van néixer al Zoo de Berlín dos cadells d'ós blanc La seva mare, Tosca, una óssa que havia pertangut al circ de l'exRepública Democràtica, era la tercera vegada que portava al món ossalls, però també per tercera vegada no en va voler tenir-ne cura i els va rebutjar.
El 19 de març del 2007, Knut va fer la seva primera aparició en públic.
via RSS
