Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Era el jueves 3 de mayo cuando un vecino de Villablino (León) que regresaba en coche del trabajo a su casa vio “algo raro” en la carretera. Se acercó y resultó ser un osezno pardo de aquel año, de sólo 4 meses de edad que deambulaba por la C-631, en el término municipal de Palacios del Sil.
El pobre cachorro, que estaba solo y desorientado, fue recogido por el sorprendido vecino quien llamó a los agentes forestales de la Junta para que se hicieran cargo del animal, una hembra muy pequeñita, que presentaba un buen estado de salud.
Agentes de la Patrulla Oso y de la Junta de Castilla y León decidieron custodiar la osezna en un paraje natural de León para mantenerla aislada del contacto con con la especie humana mientras se iniciaba una operación de búsqueda de la madre osa por la zona donde apareció la cría.
Cinco días después de iniciada la búsqueda, y ante la imposibilidad de localizar a la osa adulta, se decidió trasladar a la osita a un centro de Recuperación de Fauna de la provincia de Burgos, donde fueron tomadas las fotos, mientras proseguía la búsqueda de la madre.
¿Por qué se habían separado madre e hija? Varias son las hipótesis que barajaron los expertos: el posible ataque de un macho en celo que ahuyentara la madre, la acción de algún furtivo, una muerte accidental de la osa adulta… A pesar de que cada día que pasaba sin hallar ningún rastro de la osa madre era un paso atrás para la posible reagrupación familiar, se decidió continuar con el operativo hasta diez días más.
A la osita le pusieron nombre, Jimena, y fue trasladada al Centro de Recuperación de Animales Silvestres que la Junta tiene en Burgos, a la espera de encontrar la madre.
Doce días después, y ante la ausencia absoluta de rastros de la osa, los agentes destinados a esta operación han abandonado la búsqueda activa de la plantígrada.
Y ahora se debate el futuro de la pequeña Jimena. El tiempo transcurrido no favorece el retorno a la naturaleza de la osita. No se han encontrado posibles madres “adoptivas” y ella es demasiado pequeña como para sobrevivir sola en el monte. Necesita de cuidados veterinarios y de alimentación controlada, y todo ello se le ofrece en el centro de Burgos donde sigue siendo atendida.
La intención de los expertos es mantenerla aislada del contacto con los humanos para que no le quede la impronta que impediría su reintroducción en el medio natural.
Jimena pasará el verano en Burgos y cuando llegue el otoño se valorará la posibilidad de una actuación igual a la se llevó a cabo con Villarina, que fue un éxito.
Villarina puede ser el referente, y si Jimena tiene la misma suerte y vuelve a ser libre, los protocolos de gestión y reintroducción de oseznos en su hábitat podrían ser todo un referente para los etólogos, biólogos y otros científicos dedicados al estudio de los plantígrados. Y también para los amantes de los osos, contentos de ver que la libertad y la vida en los montes que la vieron nacer pueden ser el futuro de Jimena.
La setmana passada va esdevenir, al Williams Village de la Universitat de Colorado, una història de la que m'hauria agradat ser-ne una protagonista. Una noia que hi treballa havia arribat abans de les 8 del matí, per incorporar-se a la feina, i mentre posava monedes al parquímetre va sentir que algú li fregava les cames, talment un gos.
De primer va pensar que era un animal gros, d'una raça de muntanya tipus San Bernat, però quan va fixar-s'hi millor es va adonar que era un ós negre que, tot seguit, va arrencar a córrer cap a una zona amb arbres i va pujar-hi a un.
Alertats els serveis de seguretat van ser els agents de Vida Silvestre els encarregats de dissenyar l'operatiu de rescat i salvament de l'ós.
Van preparar tot un llit de matalassos a sota l'arbre i van subjectar una lona resistent per esmorteir la caiguda de l'ós, un cop fos sedat. Quan van tenir-ho tot enllestit, li van disparar dos dards anestèsics i l'ós va caure de l'arbre sa i estalvi.
Segons van determinar els experts pesava uns 90 quilos, deuria tenir entre 3 i 5 anys d'edat i era un mascle. I la raó per la qual l'animal rondava pel Campus era, segurament, la recerca d'aliment un cop acabada la hibernació que els obliga a un llarg dejuni.
L'ós va ser marcat i, en un camió especial, va ser traslladat a les muntanyes de Boulder, la ciutat de gairebé cent mil habitants on es troba el Village.
Abans, però, els estudiants van poder fotografiar i fins i tot tocar l'ós. I alguns van poder gaudir de l'experiència meravellosa de veure per primer cop a la seva vida i de prop un animal tan bell com aquest.
La foto és d'Andy Duann i va ser publicada a la premsa local.
L’Institut Geològic de USA ha fet públic que han estat localitzats nou óssos polars prop de Barrow, a la regió del Mar de Beaufort, amb els mateixos símptomes d’una estranya malaltia que va acabar amb la vida de desenes de foques i morses d’aquesta zona l’estiu passat.
Els animals pateixen pèrdua parcial de pèl i nafres obertes a la pell, molt semblants a les que patien els primers animals infectats i morts.
Tanmateix, segons el biòleg responsable de la investigació, els óssos no semblen malalts, tot el contrari, i de moment no n’ha mort cap.
Els nou exemplars van ser localitzats en uns estudis rutinaris de la població de la costa àrtica dins un grup de trenta-tres que van ser sedats, aleatòriament, per tal d’obtenir-ne mostres i poder fer el seguiment protocol·lari de la població d’óssos polars d’Alaska.
La malaltia va aparèixer per primer cop l’estiu passat quan van trobar-se mortes prop de seixanta foques barbudes i unes setanta-cinc més van poder ser recuperades i tractades. També van morir diverses morses al nord-oest d’Alaska. Molts dels exemplars afectats eren individus joves que tenien dificultat per respirar i patien diverses nafres purulentes i sagnants. Els científics van pensar, en un principi, que es tractava d’un enverinament per radiació com a conseqüència de la fuita radioactiva de la central nuclear de Fukushima, al Japó. Tanmateix, aquesta teoria no va prosperar i ara busquen l’agent patògen que pot causar aquesta malaltia que continua escampant-se i afectant molts exemplars de mamífers marins de l’àmbit àrtic.
Darrerament han començat a aparèixer exemplars afectats a les zones frontereres del Canadà i Rússia i fa unes setmanes els veterinaris van haver de sacrificar una petita foca, trobada al Golf d’Alaska, que estava tan malalta que la seva supervivència era del tot impossible.
Si els óssos polars també es veuen afectats, el problema serà realment molt greu i afegirà més riscos a la ja dura lluita per la supervivència d’unes espècies molt amenaçades pel canvi climàtic i que caminen, inexorablement, cap a l'extinció.
Era el jueves 3 de mayo cuando un vecino de Villablino (León) que regresaba en coche del trabajo a su casa vio “algo raro” en la carretera. Se acercó y resultó ser un osezno pardo de aquel año, de sólo 4 meses de edad que deambulaba por la C-631, en el término municipal de Palacios del Sil.
La setmana passada va esdevenir, al Williams Village de la Universitat de Colorado, una història de la que m'hauria agradat ser-ne una protagonista. Una noia que hi treballa havia arribat abans de les 8 del matí, per incorporar-se a la feina, i mentre posava monedes al parquímetre va sentir que algú li fregava les cames, talment un gos.
L’Institut Geològic de USA ha fet públic que han estat localitzats nou óssos polars prop de Barrow, a la regió del Mar de Beaufort, amb els mateixos símptomes d’una estranya malaltia que va acabar amb la vida de desenes de foques i morses d’aquesta zona l’estiu passat.
via RSS
