Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
A Internet podeu trobar el Butlletí que períodicament publica WWF sobre el món de l'Àrtic.
És un magnífic recull de notícies, reportatges, cròniques i articles d'opinió sobre la preocupant situació del mar de gel i de tot l'ecosistema que genera. Sobre els inuit, els primers pobladors d'aquest univers tan
bell i tan inhòspit; sobre els pastors nòmades d'Escandinàvia, de Rússia, de Sibèria...
Però per damunt de tot vol ser una mena de "desvetllador de consciències" sobre tot el que perdrem quan es perdi el gel.
M'ha sobtat llegir l'enorme interès dels països implicats per l'educació ambiental i per difondre els veritables riscos de l'escalfament global. El Climate Change College ofereix a joves d'entre 18 i 30 anys formar-se sobre les causes, polítiques i potencials solucions, del canvi climàtic i, alhora, els transforma en ambaixadors d'aquest missatge a altres ciutadans que ho desitgin.
D'aquesta manera ek missatge es transmet com l'onada que crea una pedra sobre les aigües tranquil·les d'un llac.
A casa nostra, però, CAP programa educatiu dedica un curs sencer a sensibilitzar els nois i les noies sobre el món en què viuen, i encara menys sobre el món en què viuran.
Aquesta societat cada cop més egocèntrica, més mercantilista, més urbanita, ignora absolutament el món natural. Desconeixen que més enllà de l'asfalt i el paisatge d'edificis altíssims i impersonals encara hi ha arbres (cada cop menys), ocells, insectes, aire una mica més pur... i algun animaló que fins fa menys de 100 anys havia compartit territori amb nosaltres.
Es defensa a mort allò que s'estima. S'estima el que es coneix. Es coneix el que s'ensenya.
via RSS
