Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La revista anglesa Biology Letters acaba de publicar un article on alerta sobre el perill de desaparició de les serps, que seguiran d'aprop els amfibis i les abelles pel que fa al risc d'extinció real en poques dècades.
L'estudi assegura que la població de serps d'arreu del planeta s'ha reduït de manera preocupant, especialment en països com França, Itàlia, el Regne Unit, Nigèria i Austràlia. Aquesta realitat és un indicador del que està passant amb aquests rèptils, baules imprescindibles per a l'equilibri dels ecosistemes, en altres parts del món.
Malgrat les dificultats que han tingut els investigadors per la poca disponibilitat d'estudis previs sobre les poblacions mundials de serps, en establir una comparació entre el passat i el present de 17 espècies van constatar que 11 d'elles van veure minvades les seves poblacions des del 1998 fins al 2002.
Posteriors estudis de camp van confirmar la disminució dels rèptils, sobre tot en zones no protegides on la davallada és alarmant.
Les serps, que poden viure entre 10-15 anys, són animals molt ben adaptats als seus hàbitats naturals i han desenvolupat mecanismes per protegir-se de la calor o del fred extrem; per resistir els contaminants de l'aire, la terra o l'aigua i, per damunt de tot, per suportar llarguíssims períodes de desdejuni.
El que no són capaces de superar és la pressió humana dels furtius que les capturen amb finalitats comercials (cas de les pitons d'Indonèsia, arrencades del seu medi natural i escorxades per tal de vendre'n les pells per al mercat mundial dels articles de luxe, on poden assolir cotitzacions molt elevades) o la inaturable degradació de la qualitat dels seus hàbitats, també per obra del sapiens.
Les serps necessiten d'un espai on viure i amagar-se, amb vegetació que els serveixi de refugi i on puguin trobar aliment suficient per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Un cop més l'acció implacable i irracional de l'espècie humana està arrossegant una altra espècie, en aquest cas rèptils escatosos, al penya-segat de l'extinció.
¿Què faran les generacions futures en un planeta on els únics supervivents de la encara avui rica biodiversitat només puguin contemplar-se, en un nombre reduït d'individus, en zoos, parcs temàtics o petites reserves de natura?
La revista anglesa Biology Letters acaba de publicar un article on alerta sobre el perill de desaparició de les serps, que seguiran d'aprop els amfibis i les abelles pel que fa al risc d'extinció real en poques dècades.
via RSS
