Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La primavera s'acaba i el govern francès ha decidit no complir el compromís de reintroduir una femella d'ós bru a la regió de Bearn, al Pirineu occidental, per evitar l'extinció definitiva de l'espècie dels territoris on hi va viure ancestralment i d'on, lentament però inexorable, ha estat eliminada, perseguida, abatuda, proscrita i finalment, exterminada. Malgrat la promesa de la ministra de medi ambient, Chantal Jouanno, de reforçar la població d'óssos pirinenca després de la mort accidental de Franska i de Palouma, el termini s'ha esgotat i la resposta que ha arribat des de París ha estat desestimar l'arribada d'una nova femella eslovena. Les associacions que tants anys fa que lluiten per la supervivència de l'espècie i que tants i tants esforços hi han dedicat han rebut la notícia amb una profunda decepció i han declarat que el govern, amb la seva negativa, no ha fet res més que signar la sentència de mort de l'ós bru pirinenc occidental. A l'altra banda del Pirineu, la bona notícia és que a Astúries la població ursina continua creixent i que és possible de veure i fotografiar-ne algun exemplar desplaçant-se pels indrets més allunyats i solitaris de la muntanya asturiana.Com la mare amb tres cadells que va poder fotografiar i ens ensenya al seu bloc en Jorge Salas, www.visionnaturaljsalascid.com o com els óssos que ens mostra al seu bloc un naturalista de Cangas de Narcea (http://lavidamona.blogspot.com/) que ha tingut la sort de poder veure'ls anat amunt i avall per les muntanyes de la seva terra. A diferència dels protagonistes de Casablanca, als óssos del Bearn "mai no els quedarà París". El seu futur passa per Estrasburg, perquè segurament la darrera paraula la tindrà la UE, i els objectius no assolits del Projecte Life.
La primavera s'acaba i el govern francès ha decidit no complir el compromís de reintroduir una femella d'ós bru a la regió de Bearn, al Pirineu occidental, per evitar l'extinció definitiva de l'espècie dels territoris on hi va viure ancestralment i d'on, lentament però inexorable, ha estat eliminada, perseguida, abatuda, proscrita i finalment, exterminada. Malgrat la promesa de la ministra de medi ambient, Chantal Jouanno, de reforçar la població d'óssos pirinenca després de la mort accidental de Franska i de Palouma, el termini s'ha esgotat i la resposta que ha arribat des de París ha estat desestimar l'arribada d'una nova femella eslovena. Les associacions que tants anys fa que lluiten per la supervivència de l'espècie i que tants i tants esforços hi han dedicat han rebut la notícia amb una profunda decepció i han declarat que el govern, amb la seva negativa, no ha fet res més que signar la sentència de mort de l'ós bru pirinenc occidental. A l'altra banda del Pirineu, la bona notícia és que a Astúries la població ursina continua creixent i que és possible de veure i fotografiar-ne algun exemplar desplaçant-se pels indrets més allunyats i solitaris de la muntanya asturiana.Com la mare amb tres cadells que va poder fotografiar i ens ensenya al seu bloc en Jorge Salas, 
via RSS
