Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Després de dues dècades de manca de col·laboració entre Astúries i Castella-Lleó en matèria de projectes de conservació i protecció de l’ós bru cantàbric, sembla ser que hi ha futur per a l’entesa i un treball comú en benefici dels óssos.
Històricament la minsa població ursina oriental ha estat desprotegida, víctima dels furtius i els emmetzinadors i amb greus problemes de supervivència.
Mentre a la veïna Astúries es treballava de valent per sensibilitzar la població, per fer educació ambiental de qualitat, tota mena de campanyes a les escoles i al carrer, estudis i seguiment de la seva població d’óssos, i s’avançava lentament però imparablement cap a el que avui dia és un dels èxits més grans en matèria de protecció i conservació d’espècies, a Palència els óssos eren gairebé uns proscrits abandonats a la seva dissort.
FAPAS, l’organització que treballa des del 1982 en la conservació de totes les espècies cantàbriques i que des de fa anys és un referent en matèria de seguiment i coneixement de l’Ursus arctos, ja fa mesos que es va asseure amb els responsables de la Junta de Castella i Lleó per treballar de manera conjunta en la conservació, a la muntanya palentina, del seu mamífer més emblemàtic.
El conveni de col·laboració encara no ha estat signat però els acords són ferms i la voluntat de tirar-lo endavant, també.
El FAPAS duria a terme, a Palència, les mateixes actuacions desenvolupades a la zona central d’Astúries els darrers sis anys i que presenten els següents excel·lents resultats:
“DATOS DE PRESENCIA OSERA EN EL VALLE DE TRUBIA DESDE ENERO A MAYO DE 2011
PROAZA
- Hembras con crías del año: 3
- Crías del año: 5
- Hembras en celo: 2
- Machos: 6
TEVERGA
- Hembras con crías del año: 1
- Crías del año: 2
- Hembras en celo: 1
- Crías de 2º año. 1
- Machos: 6”
Es faria, també, un seguiment fotogràfic amb càmeres automàtiques, que ha resultat ser una de les eines més efectives en el coneixement de les poblacions d’ós bru, així com de les altres espècies amb qui comparteixen territori.
El control del territori dels óssos mitjançant aquesta tècnica, com la imatge que encapçala aquest escrit, ha permès identificar-ne animals concrets, detectar exemplars amb problemes per haver-se topat amb el parany il·legal d’algun furtiu, i capturar imatges de la seva vida solitària i crepuscular, en indrets allunyats o de difícil accés.
Si el FAPAS aporta la seva experiència i el seu mestratge i la Junta de Castella i Lleó també s’hi compromet, hi haurà futur per a la població oriental dels nostres óssos bruns cantàbrics, una veritable joia de la natura que cal preservar.
Després de dues dècades de manca de col·laboració entre Astúries i Castella-Lleó en matèria de projectes de conservació i protecció de l’ós bru cantàbric, sembla ser que hi ha futur per a l’entesa i un treball comú en benefici dels óssos.
via RSS
