Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Els óssos polars són l'espècie més susceptible al canvi climàtic a causa del deteriorament ràpid i irreversible del seu hàbitat natural a l'Àrtic. Aquesta realitat preocupa els científics d'arreu del món i, un grup d'ells, sota el lideratge del Dr. Ceiridwen J. Edwards de la Universitat de Dublin, tot estudiant i desenvolupant estratègies de conservació per a l’espècie han aconseguit fer descobertes que demostren que els óssos polars i els óssos bruns actuals, malgrat ser molt diferents en el color del pèl, la seva mida corporal, elements morfològics, dentició, tipus i color de la pell i altres característiques més, estan genèticament relacionats.
Sembla ser que els canvis climàtics dels darrers 120 000 anys, amb alternança de períodes càlids en els quals el gel es desfeia i el mar augmentava de nivell i períodes freds que tornaven a crear hàbitats diferenciats, van afavorir la hibridació de les dues espècies i van aconseguir generar descendents fèrtils.
Els estudis d'Edwars i el seu equip s'han basat en l'anàlisi del material genètic de 242 óssos de 14 localitzacions diferents, incloent-hi mostres fòssils d'óssos polars que van viure fa vuit mil anys, mostres d'óssos polars moderns i fòssils de vint-i-tres óssos bruns trobades en diferents coves d'Irlanda d'on els óssos van desparèixer fa nou mil anys. de
Les conclusions de l'estudi determinen que els óssos polars tenen ancestres irlandesos com a resultat de repetits processos d’hibridació en el Pleistocè tardà i que, posat que des de fa uns anys al Canadà s’han identificat alguns exemplars híbrids d’ós polar i grizzlie, cal protegir no tan sols l’espècie “pura” sinó també els seus híbrids pel paper cabdal que la seva supervivència pot tenir en el futur de les espècies.
M’ha sorprès molt gratament que els grans reis de l’Àrtic siguin descendents dels bruns europeus, dels extints óssos d’Irlanda. I més quan Irlanda és el destí de les meves vacances d’enguany.
No podré parlar en el bloc dels actuals óssos irlandesos, perquè no en trobaré ni un, però amb una mica de sort us podré explicar alguna cosa de les seves foques, els seus cérvols, de moltes aus i potser d’algun tipus de fauna més.
Però sí que brindaré amb una Guinness pels óssos perduts, pels retrobats i pels que vindran. Per la seva supervivència i la seva protecció. I per aquella óssa bruna irlandesa que va deixar en la seva descendència un ADN mitocondrial que ha permès als científics de la Universitat de Dublin, on demà a aquestes hores ja hi seré, determinar que temps era temps, a Irlanda vivien óssos bruns que es van enamorar dels fantàstics óssos polars de l’Àrtic.
Els óssos polars són l'espècie més susceptible al canvi climàtic a causa del deteriorament ràpid i irreversible del seu hàbitat natural a l'Àrtic. Aquesta realitat preocupa els científics d'arreu del món i, un grup d'ells, sota el lideratge del Dr. Ceiridwen J. Edwards de la Universitat de Dublin, tot estudiant i desenvolupant estratègies de conservació per a l’espècie han aconseguit fer descobertes que demostren que els óssos polars i els óssos bruns actuals, malgrat ser molt diferents en el color del pèl, la seva mida corporal, elements morfològics, dentició, tipus i color de la pell i altres característiques més, estan genèticament relacionats.
via RSS
