Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Aillwee Cave, el darrer refugi de l'extint ós irlandès
Al bell mig de l'An Bhoireann, al nord-oest de l'irlandès Comtat de Clare, trobem un espai natural diferent i atractiu, un aparent desert de pedra i roques ple de formacions naturals de gran riquesa, que va ser el refugi temporal de molts animals i on també s'hi han trobat evidències de la presència d'homínids des de fa quatre mil anys.
La Cova d'Aillwee n'és un exemple. I a més és el lloc on els científics han trobat els ossos d'un Ursus Arctos, animal extint a l'illa d'Irlanda des d'abans de l'arribada de l'espècie humana i que cerrtifica la presència de l'espècie en l'illa.
Les coves han estat utilitzades sempre com a refugis temporals pels animals salvatges, ja que són molt poques les espècies que hi poden viure permanentment, adaptant-se a les condicions de foscor absoluta, humitat i temperatura constant de 10 º, i les evidències de la seva permanència en aquests indrets han estat determinants per poder reconstruir l'evolució de les diferents espècies i la seva extinció.
A la zona de la Cova d'Aillwee denominada Bear Haven s'hi van trobar les restes d'un ós bru europeu, mort segurament en la hibernació, i força senyals d'unglades a les parets i altres marques atribuïdes a aquests grans carnívors.
És possible que aquests óssos irlandesos arribessin des de l'est d'Europa, on encara hi són presents, aprofitant el refugi i el menjar que els oferien els immensos boscos que abans del Neolític van entapissar tot el continent.
Malauradament, avui dia l'ós és un animal extint a Irlanda i són poques les espècies de mamífers salvatges que hi viuen: toixons, guineus, cérvols, llebres, conills, molt poques rapinyaires, aus migratòries diverses i mamífers marins -foques principalment-.
A l'Aillwee Cave actual només s'hi troben alguns insectes i una colònia de ratpenats, a més de la història dels ancestres dels óssos blancs de l'Àrtic i l'evidència que la implacable ocupació del planeta per part de l'Homo sapiens ha estat com un tsunami letal per a milers d'espècies animals i vegetals. Com fa quatre mil anys. Com sempre.
via RSS
