Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
A primers d'agost les remotes Illes Svalbard van ser notícia arreu del món anglosaxó per l'atac d'un ós polar a un grup d'estudiants anglesos a l'illa Spitzbergen .
Malauradament, un d'ells va perdre la vida i altres quatre van patir ferides de gravetat de les que, gairebé un mes després, es recuperen favorablement. Els adolescents, que pertanyien a la British Schools Exploring Society, havien arribat a Lonyearbean feia pocs dies amb la intenció d'iniciar-se en el món de l'exploració i la investigació, per la qual cosa van plantar un campament a uns quaranta quilòmetres de la capital, sobre la glacera Von Postbreen, en el Tempelfjorden.
Els óssos polars són els carnívors més grans del planeta, juntament amb els óssos bruns de l'illa de Kodiak, a Alaska. Són, també, animals solitaris que viuen en un hàbitat on la lluita per la supervivència els ha obligat a adaptar-se a allò que la natura els posa al davant, sense distinció d'espècie, mida o medi pel qual es mogui la possible presa.
Tenen un sentit de l'olfacte molt desenvolupat i gràcies a ell poden localitzar a més d'un quilòmetre de distància les foques o les morses que cacen. O qualsevol altra font que identifiquin com a aliment. Per aquesta raó una de les normes d'obligat compliment quan els humans ens endinsem en territori d'óssos -l'únic lloc on poden viure, el seu únic món- és ser extremadament curosos amb el menjar i amb les seves restes.
A les Svalbard, on el nombre de plantígrads gira al voltant dels 3000 individus, el Governor of Svalbard publica, difon, alerta, anuncia i alliçona la població i els visitants sobre el perill real que representa un ós polar, sobre la manera d'endinsar-se en el seu territori i sobre la manera de defensar-se davant un hipotètic atac. De manera que tothom que arriba al remot arxipèlag àrtic rep informació, publicada i editada amb l'assessorament dels científics del Norwegian Polar Institute, on la primera cosa que pots llegir, en majúscules i en lletra vermella és "POLAR BEARS ATTACK QUICKLY AND WITHOUT WARNING!" (els óssos polars ataquen ràpidament i sense avís!). I et donen pautes de conducta, consells i l'obligació de llogar un arma abans d'endinsar-se en llocs on la presència dels óssos podria ser possible.
De fet, cada any moren uns tres exemplars d'ós polar com a resultat d'encontres no desitjats amb humans, i en defensa pròpia. Però també és cert que des de començament dels anys 70 només han mort quatre persones com a conseqüència d'atacs d'óssos, la darrera vegada ara fa setze anys.
És possible que els organitzadors i responsables de l'acampada no prenguessin prou precaucions davant la probable visita no desitjada d'un d'aquests predadors.
Encara no s'han fet públics els resultats de les investigacions que les autoritats noruegues van iniciar tan bon punt va esdevenir el desgraciat succés. El que sí és cert és que la nul·la protecció que una tenda de campanya podia oferir-los davant un hipotètic atac del plantígrad era un risc massa alt com per decidir seguir endavant amb l'expedició.
L'animal va ser mort per un dels monitors, traslladat a Longyearbean i analitzat per veterinaris de l'Institut Polar Noruec, que van constatar que era un animal desnodrit i famèlic, que a més presentava problemes dentals.
El canvi climàtic, que afecta tot l'Àrtic, afavoreix el desgel i la manca d'aliments per als óssos, que es veuen obligats a recórrer grans distàncies per trobar nous recursos i, el que és i serà més greu, empeny els animals cap a zones interiors on el contacte amb els humans serà inevitable i conflictiu.
Aquest trist succés no ha fet més que constatar com la manca d'aliments i la necessitat vital de trobar-ne porta l'espècie a indrets com la glacera Von Postbreen on fins aquest passat agost no s'hi havien observat mai.
Nosaltres hauríem de ser els sapiens i actuar com a tals. Ells només lluiten per la seva supervivència. Aquesta és la tragèdia.
A primers d'agost les remotes Illes Svalbard van ser notícia arreu del món anglosaxó per l'atac d'un ós polar a un grup d'estudiants anglesos a l'illa Spitzbergen .
via RSS
