Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Ahir va fer 14 anys de la mort de Melba, una j ove óssa bruna que havia estat alliberada el 6 de juny del 1996, als boscos de Melles (Alta Garona), dins del programa Life de la Unió Europea. A la foto es pot veure l’animal sortint del vehicle que la va dur des d’Eslovènia , abans de córrer a refugiar-se al bosc.
Melba va viure només un any en els Pirineus però, en el poc temps que hi va romandre va dur al món tres cadells i va ser al centre de polèmiques entre defensors de la necessària reintroducció dels plantígrads –organitzacions que es van aplegar en el Grup de Suport a l’Ós dels Pirineus- i els detractors a ultrança –caçadors i ramaders de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà- que deien que el retorn dels óssos representaria una greu amenaça per als seus interessos econòmics i personals.
El febrer de 1997 van néixer tres ossalls, Boutxy, Caramelles i Mebdev, que van poder ser fotografiats el juliol següent prop de Baquèira-Beret. Tot el grup familiar va estar relativament localitzat aquell estiu, tot i que Melba havia perdut el collar transmissor que duia al coll, perquè no es van moure massa d’una zona relativament limitada on trobaven menjar i tranquil·litat.
Malauradament, però, el 27 de setembre de 1997 i en el decurs d’una batuda de caça organitzada a Bézins-Garraux, un caçador francès va afusellar Melba, teòricament “en defensa pròpia”, i va deixar orfes i indefensosels seus tres cadells de pocs mesos.
L’operatiu que es va organitzar per intentar trobar els cadells no va ser en debades. El 19 d’octubre van ser vistos per primer cop i el 2 de novembre van trobar-los per segona vegada, en companyia de Giva, l’altra femella alliberada el 1996. El fet que Giva se’n fes càrrec i hagués adoptat el papar de “mare substituta” va dur als tècnics que en feien el seguiment a renunciar definitivament a la captura dels cadells, que haurien hagut de viure en captivitat per sempre més.
A la primavera següent, després de la hibernació, dels cadells de Melba ja només en quedaven dos: Boutxy i Caramelles.
Catorze anys després, ells segueixen vius i el record i l’esperit de Melba vagaregen pel Pirineu com a símbol d’un futur esperançador per a l’espècie.
Ahir va fer 14 anys de la mort de Melba, una j ove óssa bruna que havia estat alliberada el 6 de juny del 1996, als boscos de Melles (Alta Garona), dins del programa Life de la Unió Europea. A la foto es pot veure l’animal sortint del vehicle que la va dur des d’Eslovènia , abans de córrer a refugiar-se al bosc.
via RSS
