Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Sabeu què és el Joc dels Animals? Consisteix a demanar a cada una de les persones que hi participen que escrigui per ordre de preferències els tres animals que més li agraden i les qualitats que l’atrauen de cada un d’ells.
Un cop escrites les respostes, podem fer-ne una interpretació “psicològica” o “de personalitat”, de tal manera que les qualitats de l’animal triat en primer lloc són les que ens agradaria tenir. Les qualitats del segon animal són les que aparentem tenir. I les del tercer animal són les que realment tenim.
El sorprenent d’aquest joc és que els animals més populars acostumen a ser els domèstics o els salvatges més divulgats: cavalls, gossos, gats, vaques, ocells, dofins, foques… O també grans felins, com el lleó i/o el tigre. Poca gent s’identifica amb peixos o animals de sang freda, i encara menys amb insectes (potser tret de la papallona o la marieta).
Aquells que sempre hem estimat la immensa majoria dels animals, però, tenim un problema quan es tracta d’escollir…
Perquè… quin és el meu animal preferit?
Com ja haureu endevinat pot ser que qui encapçali el meu rànquing particular sigui l’ós, tots els óssos del planeta. Però també ho són els lleopards de les neus, els macacs de cara vermella japonesos, els orangutans, les balenes geperudes, els gossos, els gats, els cavalls… tants i tants que se’m faria difícil fer una llista de preferències. Tots ex aequo.
No fa massa dies vaig trobar una foto que potser explica el perquè de la meva devoció ursina.
La mare em portava al Zoo de Buenos Aires molt sovint. Sembla ser que li ho demanava amb força insistència i ella em complaïa. En aquest recinte vaig conèixer i estimar les serps, els pumes, les llebres patagònicas, els guanacs, els pingüins de Magallanes, els còndors, els elefants -sobre els que ens passejaven, als més petits-… però no recordo que hi hagués óssos.
Va ser quan vam venir a viure a Barcelona quan també devia reclamar d’anar a visitar el zoo de la ciutat i on, per alguna raó desconeguda, vaig escollir aquest racó perquè em fessin una foto. Sí, era el recinte de l’ós. Un ós bru possiblement pirinenc que plantat sobre les potes treia el seu cap al darrere del meu.
Segurament aquest va ser el moment de l’enamorament, de l’encís, d’adonar-me com de bell era, i com m’atreia. El que no sé és quines de les virtuts de l’ós m’agradaria tenir: La intel·ligència? La força? L’astúcia? L’agilitat? L’autosuficiència? L’adaptabilitat? … o qualsevol altra que podríem incloure en aquesta llista.
El que sé és que el que més em sedueix dels óssos és que siguin alhora tan forts i tan febles; tan poderosos i tan fràgils, tan únics i tan amenaçats.
Sabeu què és el Joc dels Animals? Consisteix a demanar a cada una de les persones que hi participen que escrigui per ordre de preferències els tres animals que més li agraden i les qualitats que l’atrauen de cada un d’ells.
via RSS
