Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El passat 22 de novembre, en el cau on hibernava, l’óssa polar Ilka va dur al món un osset, com tots els nounats, petit, sense pèl i totalment indefens.
El naixement va esdevenir a Dinamarca, a l’Scandinavian Wildlife Park, dins un projecte de cria en captivitat i com a part d’un programa de sensibilització i educació ambiental sobre el canvi climàtic, les seves conseqüències per al planeta i l’amenaça sobre espècies absolutament vulnerables com per exemple els óssos polars.
Al cau d’Ilka s’hi havien instal·lat càmeres per poder seguir l’evolució del creixement del petit ós fins que tots dos en sortissin, a la primavera, com passa a la natura.
Dos dies després del naixement i vist que el petit cadell no deixava de bramar, plorar i gemegar, sospitant que alguna cosa no anava prou bé, els responsables del parc van decidir d’intervenir-hi. Van rescatar l’osset i van adonar-se que la mare no produïa llet per nodrir-lo, per la qual cosa es va decidir d’alimentar-lo artificialment, igual que s’havia fet al Zoo de Berlín amb Knut, el malaurat ós blanc mort la passada primavera per una encefalopatia.
Els cuidadors de Siku han acompanyat aquestes primeres setmanes de vida del cadell amb un cert neguit, però els dubtes sobre la seva supervivència van esvair-se en constatar que guanyava pes dia a dia. Un mes després s’han fet públics vídeos de l’animaló on se’l pot veure ple d’energia i menjant un biberó amb molta gana.
El futur de Siku serà, possiblement, més esperançador que el de Knut. Les instal·lacions de l’Scandinavian Wildlife Park , a uns 170 quilòmetres de Copenhaguen, ocupen una superfície de moltes hectàrees, amb una zona específica per als óssos polars on viuen amb força territori a la seva disposició, cosa que facilita el benestar de cada individu. A Berlín, malauradament, l’espai era molt limitat i la manca d’adaptació de Knut a la seva adolescència i joventut, i la convivència amb altres mascles de la seva espècie van marcar-lo negativament.
El tema de fons és, com sempre, si és ètic o no intervenir en el destí dels animals quan en la natura no haurien sobreviscut. És el cas de la Güela, el de Knut, el de Villarina, el de Siku... Vida a canvi de llibertat.
Si les condicions són dignes, potser sí que ells s’estimen més viure.
Només passaran un cop per aquest planeta, i tenen dret a gaudir del sol, de la llum, dels olors, els colors, el terra, l’aigua i l’aire que els acompanyen.
Perquè, com em va dir una vegada un veterinari especialista en fauna salvatge, a la natura també son presoners. Presoners de la necessitat d’alimentar-se, d’aparellar-se, de tenir un territori propi, de lluitar per la seva vida.
I si Siku esdevé un símbol que difongui la urgència de reduir les emissions contaminants, el consum de recursos, l’explotació del planeta, i acabar amb l’espoli als més febles abans no sigui massa tard, haver-lo salvat d’una mort segura encara tindrà molt més sentit.
El passat 22 de novembre, en el cau on hibernava, l’óssa polar Ilka va dur al món un osset, com tots els nounats, petit, sense pèl i totalment indefens.
via RSS
