Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Benvingut 2012! La fi de la tortura ja és realitat
L'animal té, com tu, un cor que sent. L'animal coneix, com tu, l'alegria i el dolor. L'animal té, com tu, les seves aspiracions. L'animal té, com tu, un dret a la vida. Peter Rosseger
31 de desembre, les dotze de la nit. Amb cada campanada s'ha fet realitat un somni: a Catalunya la tortura i mort pública d'herbívors no serà MAI MÉS un negoci-espectacle.
Era el 28 de juliol del 2010, dimecres, quan caminava per un indret meravellós de casa nostra com és la Vall d'Aran, cap a la Mina Victòria i el Parlament aprovava l'abolició de les corrides de toros a casa nostra. La immensa felicitat que vaig sentir en aquell moment encara la sento present. I a partir de la mitjanit ha esdevingut legalment una realitat. Des d'avui mateix som un país una mica més civilitzat, una mica més avançat, molt més sensibilitzat amb el dolor dels altres éssers vius, sense exclusions. I continuarem ensenyant als nostres nens i nenes que tots els éssers vius de la terra tenen dret a la vida, i si han d'ésser sacrificats, la seva mort ha de ser instantània i indolora. Perquè com deia Mahatma Gandhi, no tenim un cor per estimar les persones i un altre per estimar els animals, per més petits que siguin. Perquè tots els éssers vius, encara que pertanyin a altres espècies, gèneres, famílies, ordres o classes, tenen dret a la vida, a la seva vida.
No oblido, però, que s'ha guanyat una batalla però no hem guanyat cap guerra. Perquè a l'Espanya profunda, la machadiana "España de charanga y pandereta, cerrado y sacristía, devota de Frascuelo y de María" aquest nou any se seguiran torturant milers de toros, vedells i vaques en "homenatge" als sants i les verges -¿no són fills de Déu, els herbívors massacrats? ¿Com pot ser que l'església accepti, beneeixi i participi d'un ritual pagà tan cruel i inhumà?- i les administracions públiques subvencionaran aquesta orgia de crueltat i sadisme amb diners de tots, com fan sempre.
Benvingut, 2012!
Infinitament feliç de ser catalana i de viure a Catalunya, on la torotura serà ja només una pàgina de la nostra història negra. Però sense oblidar els milers d'animals als qui aquest any els espera una mort agònica, salvatge, inhumana i cruel en nom de "la cultura", "l'art" o "la tradició" en un país anomenat España on, malgrat que la immensa majoria de ciutadans clamen per l'abolició de la "fiesta", els lobbies taurins, tauròfils i polítics semblen disposats a defensar-la "contra viento y marea".
Amb l'esperança que entre tots fem de la nostra "una societat decent", us deixo les magistrals paraules de Salvador Giner:
"En una sociedad decente no se maltratan los animales, ni se jalean a los atormentadores. Una sociedad decente condena el abandono de animales en el campo, o los juegos y torturas crueles con los perros. Recupera tortugas de mar heridas. Abre centros de recuperación para las bestias que necesitan protección. Enseña a los niños de las escuelas a tratar siempre la vida con respeto y cariño. Esa es, por fortuna, nuestra sociedad, aunque quede mucho más por hacer. Esa misma sociedad no puede incurrir en la brutal contradicción de promover esos principios elementales de humanidad al tiempo que permite la barbarie de las corridas. Una cosa lleva a la otra. Del mismo modo que amar y proteger a las especies vivas redunda a la postre en tratar a los demás, a los seres humanos, con el respeto debido. Solo es de esperar que la menguante grey de los taurófilos lo entienda. Y que, lo más pronto posible, deje de confundir la tradición, la literatura y la estética con la ética." Salvador Giner.
31 de desembre, les dotze de la nit. Amb cada campanada s'ha fet realitat un somni: a Catalunya la tortura i mort pública d'herbívors no serà MAI MÉS un negoci-espectacle.
via RSS
