Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: a paradise at risk
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Un dels innegables avantatges dels satèl·lits artificials d'observació terrestre és que ens han permès i permeten de fer un seguiment dels canvis que es produeixen sobre la capa del nostre planeta amb finalitats científiques.
Aquesta és la imatge de l'extensió del gel àrtic el 9 de gener d'aquest any, ara fa vint dies.
Es pot observar que si bé la Badia de Hudson i tot el nord del continent americà gaudeixen d'una superfície gelada semblant a la dels darrers anys, entre d'altres coses perquè la congelació del mar va ser ràpida al desembre, les aigües al nord de Spitsbergen i al nord de Nova Zembla encara no s'havien gelat quan, normalment, al gener tant el mar de Barents, com el mar de Kara com el de Pechora ja eren coberts de gel.
La tardor del 2011 va ser excepcionalment càlida en gran part de les regions de l'Àrtic. A la zona de Barents, per exemple, les temperatures es van enfilar fins a 7º més del que era normal per a l'època i els científics del National Snow & Ice Data Centre (Universitat de Colorado) alerten que els nivells globals de gel a l'Àrtic encara són inferiors a la mitjana dels darrers anys.
Longyearbyen, la capital de les illes Svalbard i la ciutat més septentrional del món, acostumada a viure molts mesos l'any en la foscor de la nit polar i suportar temperatures mínimes al llarg de moltes i moltes setmanes, gaudeix d'un hivern diferent. Tant que la setmana passada els termòmetres marcaven 1º sobre zero.
Mentre els "poderosos" del planeta, aquells que només viuen per enriquir-se per esdevenir els morts més rics del cementiri, es freguen les mans pensant que el desgel d'aquesta zona de la Terra serà una oportunitat més d'enriquiment mitjançant l'explotació de recursos naturals no renovables, totes les espècies que han trigat centenars de milers d'anys a adaptar-se a un hàbitat extremadament dur i hostil com és l'Àrtic aniran desapareixent com un castell de cartes empès pel vent. I a no massa trigar, seran història.
I en faran pel·lícules i, potser, fins i tot intentaran dissenyar i desenvolupar projectes -sucosament subvencionats, of course- per a la recuperació d'espècies extintes. I els polítics es posaran moltes medalles i als nens els explicaran que "Temps era temps hi havia un lloc remot i llunyà, cobert de gel, que es deia Àrtic. Hi vivien grans animals, peluts, blancs, poderosos. Els deien "óssos"... i un dia van desaparèixer per sempre..."
Un dels innegables avantatges dels satèl·lits artificials d'observació terrestre és que ens han permès i permeten de fer un seguiment dels canvis que es produeixen sobre la capa del nostre planeta amb finalitats científiques.
via RSS
