Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

Qui viatgi a Groenlàndia ha de fer-ho amb l'objectiu de submergir-se en uns paisatges d'una grandiositat tan esfereïdora que t'apropen al vertigen de la solitud absoluta, de l'infinit.

Perquè Groenlàndia és un espectacle  de costes abruptes, de cims cisellats i punxeguts, de fiords profunds i misteriosos, de platges de sorra blanca o pedregoses, de glaceres que aboquen aigües en cascades de cristall, de fauna feréstega i lliure (ocells, foques, caribús, balenes, guineus àrtiques, mosquits, óssos polars...) d'una flora atractiva sense ser espectacular (flors bigarrades, molses, salzes nans..), de dunes, rierols, llacs, icebergs, aigües termals, aurores boreals, penya-segats salvatges, de gent que hi viu encara seguint unes tradicions ancestrals, els inuits, per bé que sense renunciar a totes les comoditats de la vida moderna. I de nous pobladors que han buscat el seu futur, la seva vida en aquest territori solitari i salvatge.

Groenlàndia és també una illa de petites ciutats, de ruïnes d'assentaments esquimals i víkings, d'antics camins entre fiords recorreguts pels pocs pobladors que l'illa, des de sempre, ha tingut...

I Groenlàndia és, per damunt de tot, l'Inlandis, una immensa glacera de 2500 km de nord a sud i de 1000 km d'est a oest, plena de rius, llacs glaciars, esquerdes, gel de diferents gruixàries i consistències, nunataks i morrenes que s’ha deixat trepitjar, travessar, solcar pels pocs aventurers que han gosat fer-ho.

Groenlàndia és, en definitiva, una de les darreres fronteres del nostre planeta.

I és que aquesta illa que geològicament pertany a Amèrica del Nord és un paradís preservat de la cobdícia humana per una situació geogràfica privilegiada.

Té una extensió total de 2.165.000 km2, el 81% de la qual és gel. La terra lliure de gel és només 410.000 km2, una extensió similar a la de Suïssa i que es concentra al voltant de les costes de l'est, del sud i de l'oest. Banyada per les aigües de l'oceà Atlàntic, que reben noms com Mar de Groenlàndia, Estret de Dinamarca, Estret de Davis i Baffin Bay, ofereix immenses possibilitats als amants d'endinsar-se en la natura sense més mitjans que les pròpies cames, perquè a tot Groenlàndia el nombre de vies asfaltades i per les que hi transiten vehicles no va més enllà dels 60 km en total.

Un dels atractius de viatjar a Groenlàndia és poder accedir a indrets solitaris, verges, d’una tranquil•litat infinita i viure en contacte íntim amb la natura. Muntar les tendes, organitzar la intendència, col·laborar tots en allò que és comú, esdevenir recol·lectors de fruits silvestres, de bolets, de musclos de mida espectacular; intentar ser pescadors de bacallans àrtics, de salmons salvatges. Ser escrupolosament respectuosos amb l'entorn. Aprendre a estalviar tots els recursos possibles, a ser austers.

A la nit, compartir xerrades i cafè a la vora d'un foc en una platja de sorra finíssima, mentre les glaceres properes espeteguen i els trons del gel que s'esquerda posen un rerefons sonor incomparable.

I el regal de contemplar una aurora boreal que, com un teló verd suspès d'una volta invisible, dansa dalt del cel com una corrua de follets inquiets i entremaliats.

Viatjar a Groenlàndia vol dir apropar-se, amb la motxilla a l'esquena, a indrets verges, remots, solitaris, aïllats, on l'esperit s'eixampla i sents que el món existeix, però molt lluny. És fantàstic arribar, després de 2 o 3 hores de marxa suau i ascendent per una vall de sorra, a través d'una tundra esponerosa i florida, a paisatges espectaculars com el llac Tasersuatsiaq, un dels més grans del sud de l'illa, i seguir les petjades de caribús que també transiten per la vall per baixar fins la platja a beure aigua salada al fiord.

O caminar des de Tasiusaq, un petit assentament de 80 habitants amb la història tràgica en el seu record de ser els descendents dels antics pobladors que van morir tots de gana en un hivern excepcionalment dur, fins al llac Tasersuaq, travessant un paisatge que ens recorda els Alps. I en arribar, provar de pescar salmons salvatges al riu Kuusuaq, un dels més afamats rius salmoners del sud de Groenlàndia.

O passar uns dies al peu de l'Ulamertorssuaq, una de les 10 parets més escalades del món, infinitament millor (segons diuen els experts) que el famós Capitan de Yosemite, i fer diversos trekkings fins a la base d'altres cims de la zona, com el Ketil i el Nalumasortoq... I viure l'experiència única d'un foehn, una tempesta de vent i d'aigua esfereïdora, sabent-te petit, petit... indefens, indefens davant la natura implacable i totpoderosa.

O recórrer un antic pas entre el fiord Tasermiut i el Sondre Sermilik utilitzat des de temps dels víkings quan el gel feia impossible la navegació pels fiords.

O gaudir d’un passeig relaxant per la fantàstica Vall de les Mil Flors, amb uns paisatges irrepetibles i unes panoràmiques espectaculars del glaciar Kiattut.

Una de les experiències més inoblidables va ser poder navegar en vaixell i zodiak pels fiords, entre icebergs, apropant-nos a fronts glacials espectaculars i a costes de sorra, de pedres, de penya-segats, d'aigua, de gel...

L'altre objectiu del viatge, poder gaudir de la fauna salvatge de l'Àrtic, només va complir-se en part... algunes foques dormint o nedant pels fiords, una guineu àrtica amb el seu pelatge d'estiu, fosc i suau, que ens va venir a visitar al campament de l'Ula caribús temorencs que es mantenien allunyats de nosaltres, alguna àliga de cua blanca, alguna llebre àrtica.... però cap ós blanc.

Tan al sud de Groenlàndia ja no n’hi ha, d'óssos polars... Tot i que en alguns indrets apareix la seva imatge en l'escut del poblat, o com a símbol de terres feréstegues... Però els óssos blancs de l'illa de gel viuen més al nord.

Groenlàndia té tres àrees de cria d'óssos polars, dues al nordest, al Fiord del Kaiser Franz Joseph i una altra a Dove Bugt, i la tercera a l'àrea de Qaanaaq.

Els óssos polars estan protegits a tota l'àrea del North and Northeast Greenland National Park, i les femelles amb cadells, a tot el territori.

Els óssos de Groenlàndia, igual que l'Inlandis, pateixen el canvi climàtic... La passada primavera dos d'aquests exemplars van arribar, sobre un bloc de gel a la deriva, a les costes d'Islàndia. Tots dos van ser afusellats...Islandia és no country for polar bears...

Ben aviat, si no ho aturem, no hi haurà cap lloc del món per a ells.... I Groenlàndia tornarà a ser l'illa verda que en algun moment de la seva història geològica va ser. Però segur que no va arribar-hi amb la rapidesa que està transformant-se avui dia, ni l'origen d'aquests canvis va ser l'activitat depredadora i salvatge de l'espècie humana sobre el planeta.

Ara, aquí, moltes nits m’imagino dins el meu sac de dormir, dins una tenda, prop de les glaceres que espeteguen i s'esquerden i rugeixen en algun fiord groenlandès.