.
 Abans que arribessin els colonitzadors europeus als Estats Units, els grizzlies hi vivien tranquils i feliços en un entorn salvatge que els oferia tot el que necessitaven: valls i boscos, aigua, menjar, recer i un plàcid paradís sense dimonis ni patiments.
A Califòrnia es calcula que a finals del segle XVII n'hi devia haver prop de 10000, de grizzlies. Tanmateix, quan els espanyols van aterrar en aquells indrets i se'ls van fer seus, van començar a construir-hi hisendes i a fer-hi pasturar milers de caps de bestiar, que era la base del seu nou negoci. El conflicte va esclatar ben aviat: homes acabats d'arribar i bèsties acostumades a viure en el seu hàbitat, sense depredadors naturals i sense distingir entre un vedell de vaca domèstica o un vedell de bisó salvatge, van trobar-se. I com passa sempre, qui va rebre de valent van ser els óssos. La caça i persecució dels plantígrads va esdevenir una mena d'"esport" al que van lliurar-se sense aturador, duent l'espècie al penya-segat de l'extinció. Quan Califòrnia va viure la Febre de l'Or, la tortura i mort de grizzlies va esdevenir una mena d'esport al que tots s'hi van apuntar. I, com a cirereta del pastís, els espanyols van introduir-hi una activitat tan ètica i desenvolupada com és la tauromàquia. Els "combats" a l'estil circ romà entre óssos i toros sembla ser que van esdevenir l'activitat "cultural" més important d'aquella època. Els propietaris de les hisendes hi van fer "ruedos", o "tentaderos" on un públic assedegat de sang podia veure com un ós, lligat per fortes cordes i al que subjectaven dos genets des de dos cavalls, era envestit per un toro fins a la seva mort. L'ós podia defensar-se amb les urpes i les dents, és clar, però lligat com estava, la condemna a mort era segura. El resultat és que segons diuen les cròniques, el 1922 l'estat de Califòrnia va determinar que ja no els quedaven óssos grizzlies i els donaven per extingits. Per sort, la VIDA (sense nosaltres, infinitament millor) és obstinada i s'obre pas així que troba una escletxa per on traspuar. I els óssos grizzlies han anat tornant a colonitzar els pocs indrets salvatges que encara no han estat ocupats pels humans. I han tornat a Califòrnia.  La notícia d'avui parla d'un ós perdut en un cementiri. L'animal hi va entrar i, sorprès pel paisatge per a ell desconegut, va refugiar-se dalt d'un arbre.
Òbviament, un cementiri no és un bon lloc per a óssos, així que va l'animal, d'uns 90 quilos de pes, va haver de ser rescatat pels bombers, que el van adormir, alliberar de les branques de l'arbre d'on no podia baixar i traslladat indemne a una zona boscosa de la regió. Va tenir molta sort, l'ós, de ser californià ... En algun altre racó del planeta podia haver-se trobat amb un parell de "banderilles" al llom o, impunement convertit en un colador i catifa per a la casa del "valent" caçador.
|
via RSS
