.
 En la secció Observatori de la Natura de la revista Quercus del mes de maig he llegit la carta d'una persona que, en defensa dels óssos del Pirineu i volent exemplificar el que és una hipotètica bona convivència entre humans i plantígrads, parla dels óssos de Brasov, a Romania.
Brasov és una ciutat industrial, la segona més gran del país després de Bucarest, que pertany a la regió de Transilvània i que té prop de tres-cents mil habitants. Té, a tocar, els Carpats, un sistema muntanyós amb cims de fins a 2 500 m. i boscos esponerosos i deshabitats. A Romania hi viuen, també, prop de 4 000 óssos bruns. Doncs bé, la carta explica que en un carrer de Brasov, des de fa força anys, és un espectacle veure com cada nit alguns óssos bruns apareixen des del bosc i busquen i remenen dins els contenidors de les escombraries a la recerca d'alguna cosa per menjar. Tot els està bé: restes vegetals, envasos de làctics, brics de sucs, pa dur... qualsevol cosa fàcil que els permeti sopar i resistir fins l'endemà. Quan acaben de menjar, se'n tornen als boscos. A l'altra banda del carrer on hi ha els contenidors, hi ha edificis de pisos. I també hi ha veïns, que són els qui llencen la brossa allà, i que segons explica l'autor de la carta, mai no han tingut problemes perquè els óssos no travessen el carrer i els veïns no se senten amenaçats per la presència d'animals salvatges i perillosos. Fins aquí tot sembla correcte. És el que hauria de ser: una convivència harmònica entre espècies, una de les quals s'ha dedicat a multiplicar-se com una plaga i a envair-ho tot, arrabassant a les altres hàbitats i mitjans de supervivència. El problema es planteja quan s'explica que aquests óssos bruns de Brasov han esdevingut un "espectacle turístic" (com els senglars de Collserola que baixen fins als barris alts de Barcelona) i que els qui s'apropen cada nit a veure'ls menjar ho fan sense miraments i amb actituds perilloses o de risc: s'hi apropen molt, els fotografien, els enfoquen amb lots o els donen llaminadures.  Ignoren, tots plegats, que un ós alimentat és un ós mort. Perquè tard o d'hora reclamarà a un humà allò que un altre li ha donat regularment. I si no n'obté el que espera, pot reaccionar amb agressivitat i ser realment perillós. El final de la història ja ens l'imaginem: l'ós serà eliminat perquè ja no serà un "peluix" encisador que agrada a tothom sinó una bèstia salvatge letal.
La carta fa una petita referència a la preocupació de les autoritats locals per aquesta relació ós-humans i narra un intent de capturar un adult i un cadell, mitjançant una gàbia amb esquer, per endur-se'ls molts quilòmetres bosc endins. El final de la història vol transmetre un model de convivència a seguir. Textualment diu: "Potser els responsables de la conservació de l'ós bru a Espanya haurien d'anar a Romania per aprendre'n una mica, perquè allà no hi ha conflicte amb els óssos. Altrament, en un cartell recomanaven no apropar-s'hi massa." Jo crec que el model a seguir no és el de Brasov. Un ós no hauria de poder menjar MAI de les escombraries dels humans. Un ós no hauria MAI d'apropar-se als afores d'una ciutat, i encara més... un ós no hauria MAI d'esdevenir una atracció turística nocturna confiant que els qui els volen veure respectaran el que diu un cartell. El model ha de ser el canadenc, l'americà. Les escombraries, en contenidors anti-óssos. Rètols per tot arreu advertint que donar de menjar a la fauna salvatge és un delicte i campanyes de sensibilització ambiental i social perquè tothom entengui que en el nostre món artificial i cada cop més allunyat de la natura, el millor per a la convivència pacífica de les dues espècies és que no es trobin. Pel bé de tots. Pel bé dels óssos.
|
via RSS
