Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El desastre ecològic que ha significat l'explosió i enfonsament de la plataforma petroliera Deep Water Horizon al Golf de Mèxic ha esdevingut una manera poc adequada de donar a conèixer les riqueses naturals i la immensa biodiversitat de llocs fins ara poc coneguts, afectats o amb risc de veure's afectats pel vessament d'hidrocarburs.
Un d'ells, el Parc Nacional dels Everglades, Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. Un territori tan extens com la província de Tarragona, situat al llarg de la península de la Florida i que en el seu sistema d'aiguamolls i de manglars acull aus com flamencs, pelicans, garses, xatracs, àligues peixateres, ibis, cigonyes de bosc, àligues calbes; mamífers com llúdrigues, panteres, cérvols, manatís i óssos negres; rèptils com tortugues, 27 espècies de serps (algunes de molt verinoses, com la boca de cotó, la corall o la cascavell oriental) caimans i cocodrils; fins a 200 espècies de peixos i milers d'invertebrats.
La pantera de Florida (Felis concolor cryi) és una subespècie del lleó americà o puma. Foragitada dels seus territoris pels humans va arribar a estar en perill d'extinció. Però a partir dels anys 80 va prohibir-se la seva caça i es va preservar una part del seu hàbitat. I el 1982 va passar a ser el símbol de l'estat de Florida. Tot i que avui dia encara es troba en perill d'extinció en els Everglades, la seva població es calcula que és d'uns cent individus.
L'ós negre americà (Ursus americanus floridanus) , tot i ser l'ós més comú del continent, també ha estat a punt d'extingir-se de la península de La Florida. Se'n va prohibir la caça fa uns 15 anys, però la seva població es veu ara amenaçada pel creixement de la població humana i l'impacte dels nous assentaments i infraestructures sobre el territori dels plantígrads.
Els aiguamolls dels Everglades són un bon refugi per a l'espècie, on troben força aliments i protecció.
Tanmateix, tot aquest esclat de vida i de diversitat està amenaçat, des de fa anys, per la introducció irresponsable d'espècies exòtiques i, des del 22 d'abril, per una marea negra que pot contaminar irreversiblement un dels darrers paradisos de la Terra.
De les espècies invasores, les més agressives i letals són les serps pitons. L'índia, l'africana i la burmesa, que pot arribar a fer fins a 8 metres.
Per controlar-ne el creixement, les autoritats van autoritzar-ne la caça i, a partir de les necròpsies practicades a les moltes serps capturades, es va poder constatar que són una greu amenaça per a la vida salvatge dels Everglades. Perquè s'han adaptat perfectament al seu nou hàbitat. Perquè no tenen depredadors naturals. Perquè es reprodueixen amb molta facilitat i en gran nombre i perquè s'alimenten de tot tipus d'animals: guineus, óssos rentadors, gossos, esquirols, conills, tota mena d'ocells i, fins i tot, caimans.
Tot just tancada la veda per a la caça de serps invasores, només una setmana després, la catàstrofe de la plataforma de la BP amenaça d'una altra manera la biodiversitat del Parc Nacional dels Everglades.
Si el petroli arriba als aiguamolls, les conseqüències per a totes les espècies seran terribles. Afectarà de manera permanent tots els ecosistemes i totes les formes de vida: les que lluiten per la seva supervivència, les que gaudeixen de bona salut i les nouvingudes.
Un cop més l'ésser humà actua com el nou meteorit disposat a acabar amb la vida al planeta. Com va passar fa 65 milions d'anys amb l'aeròlit que, arribat del cel, va impactar al mateix Golf de Mèxic i va acabar amb els dinosaures de tota la Terra.
El desastre ecològic que ha significat l'explosió i enfonsament de la plataforma petroliera Deep Water Horizon al Golf de Mèxic ha esdevingut una manera poc adequada de donar a conèixer les riqueses naturals i la immensa biodiversitat de llocs fins ara poc coneguts, afectats o amb risc de veure's afectats pel vessament d'hidrocarburs.
L'ós negre americà (Ursus americanus floridanus) , tot i ser l'ós més comú del continent, també ha estat a punt d'extingir-se de la península de La Florida. Se'n va prohibir la caça fa uns 15 anys, però la seva població es veu ara amenaçada pel creixement de la població humana i l'impacte dels nous assentaments i infraestructures sobre el territori dels plantígrads.
via RSS
