Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

"La població mundial no pot incrementar-se de manera progressiva. De fet, ja és excessiva i això agreuja tots els problemes. La demografia és una de les amenaces més greus de la Humanitat." Dr. Moisès Broggi

Ningú no se'ls escolta... però si eminències mundials de diferents camps del saber com l'economia, la sociologia, la biologia, la medicina, les ciències ambientals, la física, l'etologia,etc... com James Lovelock, David Attenborough , Norman Myers, Jane Goodall, Paul Ehrlich, Giovanni Sartori, Jordi Sabater Pi o Jorge Wagensberg , per esmentar-ne només uns quants, alerten sobre la necessitat de reduir i controlar la població humana a nivell mundial per aconseguir un futur sostenible per a les properes generacions, potser alguna part de raó tindran...

Perquè el creixement de la població humana amenaça l'entorn, desestabilitza el clima i saqueja el planeta. I extermina, dia a dia, les altres formes de vida amb qui hauríem de conviure en pau i harmonia.

Aquesta setmana l'ONU ha fet públic el seu tercer informe sobre l'estat de la vida a la Terra, informe molt preocupant perquè alerta que la pèrdua de la biodiversitat d'origen antropogènic és "mil vegades major que el ritme natural del propi sistema en el que les espècies també s'extingeixen sense la intervenció de l'home."

De les 44 837 espècies estudiades el 2009, 804 s'han extingit ja i un 38% es troben greument amenaçades d'extinció.

Els vertebrats han disminuït en un terç entre 1970 i 2006. I tota mena d'hàbitats s'han vist reduïts escandalosament en els darrers 20 anys.

A la Conferència de Río del 1992 ja es van pactar mesures per aturar la pèrdua d'hàbitats i d'espècies, que no es van complir.

A la Cimera Mundial sobre el desenvolupament Sostenible de Johanesburg, del 2002, es van fer noves crides per aturar la pèrdua d'espècies i de recursos naturals.

La fracassada Cimera de Copenhague, en la que hi van participar 130 països, tampoc no va aconseguir cap compromís per aturar la degradació del Planeta.

L'equip de científics de l'ONU que ha redactat aquest darrer informe acusa directament els governs de no fer res per aconseguir els objectius fixats en la cimera de Johanesburg.

Afirmen, textualment, que les cinc principals causes de pèrdua de vida al planeta són "els canvis d'hàbitat, l'excés d'explotació de recursos naturals, la contaminació, la interferència d'espècies invasores i el canvi climàtic."

Però no diuen RES sobre l'impacte insostenible de l'espècie humana i el seu creixement sense aturador.

En els darrers 200 000 anys, la població humana s'ha duplicat 19 cops, des dels 10 000 homo sapiens primers fins als gairebé 7 000 milions actuals, quan hem entrat en el darrer duplicat històric que ens situaria en 12 000 milions a finals del segle XXI.

I tots pedalant cap al penya-segat. Tots jugant a ser com Alícia, que després d'haver menjat un bolet, comença a créixer, i créixer i créixer fins que no cap en la casa... i ha de prendre un beuratge que la retorni a una mida "normal".

És molt comprensible que tots els polítics i els seus milers d'assessors adoptin postures "políticament correctes". Viuen dels vots i els cal mantenir-los, subvencionant el que calgui i dient allò que els votants volen sentir.

Tots alerten de com és de greu el problema de la pèrdua de biodiversitat, d'hàbitats, de recursos, de tot... però ningú no estableix cap relació causa-efecte entre el depredador i allò depredat.

No és en debades que a la natura, infinitament sàvia, les xarxes tròfiques i la distribució d'espècies i d'individus tenen estructures piramidals: els grans depredadors són al capdamunt, però són pocs.

Imagineu-vos una jungla amb 1000 tigres, 200 cérvols i 100 conills, els primers reproduint-se vertiginosament, els altres, sense possibilitat de recuperar les seves poblacions de les pèrdues diàries patides sota les urpes i ullals dels "reis". La seva supervivència, la de tots, estaria en risc imminent de fracassar.

Doncs això és el que està passant.

La pàgina www.optimumpopulation.org/  ens mostra, mitjançant un comptador a temps real, com creix la població mundial.

I en qualsevol obituari de natura trobareu el cada dia més llarg llistat d'aquells que un dia van compartir terra, mar i aire amb nosaltres però que ja no hi seran mai més, o sigui, de les espècies extintes.

D'aquells que hem EXTERMINAT, o el que és el mateix, dels que hem fet fora del planeta per sempre. Per tota l'eternitat.