Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Sembla ser que ara fa uns dies un dels óssos que volten per la Vall d'Aran va trencar una tanca d'una explotació ramadera, va entrar en el corral on hi havia les ovelles i en va matar una.
Els fets van passar prop de Canejan, a la Vall d'Aran, i tècnics de medi ambient del Consell General de la Vall van certificar que havia estat un plantígrad, el responsable, perquè hi havia deixat empremtes clares.
També van informar que en els darrers dies s'havia pogut detectar la presència de diversos óssos per la zona fronterera... I aquests óssos no poden ser altres que Hvala i Pyros, els dos exemplars adults que fa anys s'hi han instal·lat en aquests paratges força solitaris, i dels cadells de Hvala, Polen i Bambú, que ja tenen tres anys i Nhèu i Noisette, els darrers óssos nascuts al Pirineu i que suposadament han abandonat ja el nucli familiar.
Aquesta "activitat" ursina arriba amb la primavera, amb la necessitat d'alimentar-se després de la hibernació i amb la proximitat de l'època de zel dels óssos.
I sortosament arriba poques setmanes després que a Lleida es celebrés una reunió del grup de treball per a l'estudi d'Estratègies per a la Conservació de l'ós bru del Pirineu en la que es va aprovar reforçar les mesures de prevenció, protecció i pagaments d'indemnitzacions per les baixes ocasionades en els ramats pels atacs atribuïts a l'ós i per a la realització de campanyes de sensibilització entre els habitants de les zones muntanyenques que, malgrat haver-hi conviscut ancestralment, encara mantenen molts prejudicis i falsos mites envers l'ós bru.
En aquesta trobada de tècnics i especialistes d'Aragó, Catalunya i Navarra, juntament amb el Ministeri de Medi Ambient es va informar, també, que França renunciava, temporalment, a reintroduir més óssos eslovens als Pirineus fins que no s'hagi sensibilitzat la població humana que n'és contrària i s'hagi elaborat un programa integral sobre l'ós bru i la seva protecció.
També s'hi va debatre la possibilitat que els propers óssos que s'alliberessin fossin d'origen cantàbric, dels que es calcula que hi ha prop de 130 animals, de manera que la minsa població pirinenca de només uns vint-i-pocs óssos es veiés reforçada pels seus parents peninsulars.
Aquestes translocacions tindrien com a destinació principal la zona occidental del Pirineu com ara les valls del Roncal, d'Aspe, d'Hecho i d'Ansó, on hi sobreviuen quatre exemplars, tots ells mascles després que un caçador matés la darrera óssa autòctona, Cannelle, el novembre del 2004.
La proposta no ha estat massa ben acollida pels tècnics i responsables d'organitzacions com la Fundación Oso Pardo, la Fundación Oso de Asturias o el FAPAS que opinen que la població d'óssos cantàbrics no és prou sòlida com per poder cedir exemplars a altres territoris perquè tot i que la població occidental gaudeix de bona salut, la de la zona oriental, a Palència, està estancada i té molts problemes per sobreviure i consolidar-s'hi.
De moment, mentre al Pirineu uns quants exemplars lluiten per sobreviure-hi, a la Serralada Cantàbrica, la magnífica gestió de tots plegats i la sensibilització de la població han afavorit que els óssos cantàbrics tinguin un futur força esperançador com a espècie.
I és que entre els animals també hi ha classes... també hi ha categories. Malauradament.