Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La recuperació de l'estany d'Ivars d'Urgell i Vila-sana
Hi havia hagut una vegada, a la comarca del Pla d'Urgell, un espai natural molt popular on la gent de la contrada hi anava a esbargir-se, a passejar en barca, a pescar-hi anguiles, a fer-hi celebracions familiars i, fins i tot, a participar en curses de natació que s'hi organitzaven. I els "sinyors" de Barcelona hi anaven a caçar.
Era l'estany d'Ivars d'Urgell i Vila-sana.
Aquest estany s'havia originat amb l'arribada del Canal d'Urgell a la zona, per transformar-la en regadiu, i quan les aigües sobreres es van anar acumulant en una cubeta natural fins a esdevenir un reservori d'aigua i es va omplir de vida.
Després de la Guerra Civil van aplicar-se polítiques de "sanejament de zones insalubres" i, contra la voluntat popular, l'estany va ser dessecat el 1950 i les terres es van aprofitar per a conreus.
El 1991, els habitants de la zona van demanar a la Generalitat que es recuperés aquesta zona humida interior tan lligada a la història d'aquella terra i es va començar a redactar un Pla especial de recuperació de l'estany d'Ivars que va culminar amb la seva inundació total la tardor del 2008.
Avui dia és un espai natural protegit, una part del qual d'ús públic a la que s' hi pot accedir a través d'un itinerari naturalístic de 3 quilòmetres, al llarg dels quals hi ha diversos miradors des d'on es pot observar la fauna sense pertorbar per a la res la pau i la tranquil·litat de l'estany.
S'hi han recuperat comunitats de flora autòctona com els alzinars continentals, boscos de ribera, canyissars, jonqueres i sorrals. I també es treballa per recuperar algunes varietats autòctones d'arbres fruiters que gairebé havien desaparegut, com la poma verda donzella.
L'estany és també un reservori de fauna, un indret de gran diversitat biològica, ja que a més de la zona d'aigua, hi ha una zona perifèrica protegida de 30 Ha.
Els ornitòlegs hi tenen un observatori extraordinari, perquè poden arribar a gaudir de més de 220 espècies d'aus entre migratòries, estivals, hivernals o sedentàries.
Per poder veure-les i fotografiar-les perfectament cal ser a la zona quan surt el sol o quan es pon, que són els moments de màxima activitat per a moltes de les espècies d'aus.
També es poden veure i sentir, sobre tot en aquesta època de reproducció, diverses espècies d'amfibis com la granota veda i el gripau comú, i de rèptils com la serp d'aigua o la colobra de collar.
Passejar per aquest indret tranquil, assolellat, silenciós i allunyat dels estils de vida urbans i contemplar tota la bellesa que ens ofereix és com una alenada d'aire fresc, per al cor, per a l'esperit.
Els ornitòlegs hi tenen un observatori extraordinari, perquè poden arribar a gaudir de més de 220 espècies d'aus entre migratòries, estivals, hivernals o sedentàries.
via RSS
