Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
En memòria de Laurel, víctima de l'estupidesa humana
Mentre jo escrivia la història de Laurel, una óssa negra resident al Parc Nacional de les Great Smoky Mountains que va tenir la mala sort de coincidir amb in-sapiens irresponsables, la sentència d'execució va ser aplicada i Laurel, un cadell d'ós negre que encara no havia fet els 2 anys, va ser eufemísticament "eutanasiada" (l'eutanàsia es una mort induïda per evitar patiments a un ésser viu que està en situació terminal o té una malaltia irreversible) pels agents del parc.
Quin va ser el seu crim? Mossegar un peu d'un turista que s'hi va apropar per aconseguir una foto excel·lent... Una foto per una vida salvatge. Un preu massa alt, penso jo. La resta, un forat a la bota i una petita punxada al peu que no va caldre cap mena d'atenció mèdica.
El culpable d'aquesta mort, malgrat el que diu la legislació del parc, no va ser ni tan sols multat per posar en risc la vida salvatge, per no respectar la distància amb la fauna del parc i per enviar a la mort a un petit ós negre que vivia la seva primera primavera lluny de la seva mare, com a animal independent.
El Noth American Bear Centre i el Dr. Lynn Rogers, biòleg i etòleg que fa més de 40 anys que treballa amb óssos negres, van intentar aturar l'execució de Laurel. El Dr.Rogers va explicar el comportament de l'ós i va argumentar que en cap cas aquest "atac" podia ser un mal averany sobre futurs comportaments de Laurel ni podia desprendre's que es tractés d'un animal "agressiu" o "potencialment perillós".
Ell mateix va oferir-se a fer-se'n càrrec i a traslladar l'animal a una altra zona on pogués seguir la seva vida en llibertat i amb seguretat. Però l'NPS (el Servei de Parcs Nacionals dels EEUU) s'hi va negar i Laurel va morir.
La imatge ens mostra Laurel sedada, en un camí del parc, abans de ser traslladada al centre on la van matar, suposadament amb una injecció letal.
El cas del petit ós mort per l'estupidesa humana ha desfermat un corrent de solidaritat i compromís perquè mai més passi un fet com aquest en totes les xarxes socials, principalment el Facebook.
Centenars de voluntaris s'estan organitzant per fer campanyes informatives orals en els parcs nacionals perquè els visitants respectin les normes i la fauna salvatge; per canviar aquesta llei que va dur Laurel a la mort, com si fos el botxí, quan en realitat n'ha estat la víctima i per difondre amb mitjans audiovisuals i escrits, urbi et orbe, que un ós alimentat és un ós mort.
I que per a ells la seva vida és tan important com la nostra per a nosaltres. També és el seu dret. Si els hem arrabassat terres, menjar, solitud, llibertat... també els hem de prendre la vida?
Laurel, et recordarem sempre. Segur que has obert un nou camí en les relacions, sempre difícils per a vosaltres, entre els óssos i els humans, perquè has arribat a moltes consciències, a molts cors.
Mentre jo escrivia la història de Laurel, una óssa negra resident al Parc Nacional de les Great Smoky Mountains que va tenir la mala sort de coincidir amb in-sapiens irresponsables, la sentència d'execució va ser aplicada i Laurel, un cadell d'ós negre que encara no havia fet els 2 anys, va ser eufemísticament "eutanasiada" (l'eutanàsia es una mort induïda per evitar patiments a un ésser viu que està en situació terminal o té una malaltia irreversible) pels agents del parc.
La imatge ens mostra Laurel sedada, en un camí del parc, abans de ser traslladada al centre on la van matar, suposadament amb una injecció letal.
via RSS
