Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La revista Biological Conservation publica un estudi del Dr. Peter Molnar i el seu equip (Universitat d'Alberta, Canadà) la conclusió del qual alerta sobre la davallada, sobtada i de conseqüències gravíssimes per a l'espècie, dels óssos polars arreu de l'Àrtic.
Aquesta investigació ha estat pionera a l'hora de concloure, empíricament, de quina manera el canvi climàtic afectarà la reproducció i la supervivència dels óssos blancs.
Fins ara, els estudis sobre la supervivència dels óssos polars s'han fet amb la tècnica del "marcatge i recaptura" i la introducció d'aquestes dades en una base que aplega tota la informació obtinguda al llarg de 40 anys i que té com a objecte d'estudi les poblacions de la Badia de Hudson i del Mar de Beaufort.
A partir d'aquestes dades i amb els coneixements actuals sobre la fisiologia, el comportament i l'ecologia de l'ós polar, el Dr.Molnar ha creat uns models predictius que li permeten crear escenaris i avaluar-ne les possibilitats dels óssos de sobreviure-hi.
Malauradament les projeccions de futur de l'espècie pronostiquen davallades dramàtiques en el nombre d'individus, que moriran d'inanició en reduir-se el període de caça de foques per culpa del desgel, i l'extinció d'algunes poblacions per canvis en la capacitat reproductora de les femelles, que no hauran pogut acumular prou reserves per aconseguir gestacions amb èxit.
Els estudis del Dr.Molnar i el seu equip conclouen que l'escalfament del planeta és el causant del desgel galopant que afecta tota l'àrea de l'Àrtic i que obliga els óssos a estar més temps sense alimentar-se i a sobreviure gràcies a les reserves de greix i de proteïnes, però hi ha un punt d'inflexió a partir del qual l'animal esgota les calories que li resten i mor d'inanició abans no arriba l'oportunitat de tornar cap al gel a caçar foques.
També s'estan estudiant canvis en els comportaments dels óssos que, malgrat ser gairebé de manera exclusiva depredadors de foques, morses, narvals i belugues, des de fa uns anys busquen recursos a les colònies de somorgollaires de tots els territoris fronterers amb l'oceà i estudien també la relació que pot haver-hi entre aquest canvi d'hàbits alimentaris amb la davallada de les poblacions d'aquestes aus marines capbussadores que fan els seus nius en penya-segats, en colònies de centenars d'individus.
La fam empeny els óssos a escalar aquestes roques i a menjar-se els ous o els pollets.
L'estratègia d'esdevenir oportunista és un recurs per a sobreviure i és el que empeny alguns etòlegs i biòlegs a apostar per la supervivència de l'espècie, per ser animals molt intel·ligents i que podran adaptar-se fàcilment a nous escenaris.
El problema és que al bell mig de l'aigua, si l'ós ha de nedar llargues distàncies fins a una costa, no hi ha aliment i els animals poden morir ofegats, sense forces.
Malgrat les campanyes mundials per aturar el canvi climàtic, sembla que tothom mira cap a un altre lloc, pensant -suposo- que l'Àrtic és molt lluny i que els óssos polar només existeixen en els documentals.
Potser quan li veiem les orelles al llop, ja ens trobarem dins la seva gola...
I potser serà massa tard per salvar l'espècie, com sempre.
La revista Biological Conservation publica un estudi del Dr. Peter Molnar i el seu equip (Universitat d'Alberta, Canadà) la conclusió del qual alerta sobre la davallada, sobtada i de conseqüències gravíssimes per a l'espècie, dels óssos polars arreu de l'Àrtic.
També s'estan estudiant canvis en els comportaments dels óssos que, malgrat ser gairebé de manera exclusiva depredadors de foques, morses, narvals i belugues, des de fa uns anys busquen recursos a les colònies de somorgollaires de tots els territoris fronterers amb l'oceà i estudien també la relació que pot haver-hi entre aquest canvi d'hàbits alimentaris amb la davallada de les poblacions d'aquestes aus marines capbussadores que fan els seus nius en penya-segats, en colònies de centenars d'individus.
via RSS
