.
 L'1 de novembre del 2004 un grup de caçadors d'Urdos (departament dels Pirineus Atlàntics-França), malgrat que diferents organismes implicats en la protecció i defensa dels óssos els havien avisat amb anterioritat de la presència de dos óssos en aquella zona, van decidir de fer-hi una batuda de senglars que va acabar amb la vida de Cannelle, la darrera óssa autòctona pirinenca de 16 anys d'edat.
La història que van explicar els 6 rambos que formaven l'escamot armat va ser que van topar amb l'óssa i un cadell, que l'animal "va atacar" els seus gossos i es van veure obligats a matar la femella "per seguretat". Tanmateix, el relat dels fets era ple de punts foscos: . si sabien que a la zona hi havia els animals, per què hi van anar expressament? . l'óssa els atacava o defensava el seu cadell, de 10 mesos? . per què portaven gossos? Quin va ser el paper dels gossos en el presumpte atac de l'óssa? . com és que el caçador que va disparar era tan a prop de Cannelle? La gendarmeria se'n va fer càrrec d'estudiar els fets, mentre associacions conservacionistes van interposar demandes judicials contra l'autor dels trets i contra el president de l'associació de caçadors. L'autòpsia va revelar que el tret, una única bala, li va entrar pel ventre, li va travessar el cos i va sortir per una de les potes del darrere. Des de l'1 de novembre del 2004 fins a l'1 de juny del 2010 han passat gairebé 4 anys de demandes i litigis. Al caçador se'l va eximir del càrrec de "destrucció d'una espècie protegida" en creure, el jutge, que va disparar en un "estat de necessitat". Tanmateix, se'l va condemnar a pagar 10 000 € a les associacions que es van presentar com a demandants. El caçador va recórrer a diferents instàncies fins arribar al Tribunal de Cassació que el passat dimarts, 1 de juny, va dictar sentència definitiva confirmant la sentència que obligava el caçador al pagament dels deu mil euros esmentats. Tanmateix, la responsabilitat MORAL dels caçadors, que no van respectar un conveni signat entre la seva societat i la federació, no ha estat jutjada per cap tribunal, sinó per la societat civil que rebutja l'absoluta manca de respecte envers les altres espècies per part d'aquest col·lectiu. El "preu" pagat per extingir una espècie viva fa palesa la profunda saviesa del pensament indígena que diu "Tan sols quan hagi abatut el darrer arbre, contaminat el darrer riu i mort el darrer peix, l'home s'adonarà que els diners no es mengen." L'assassinat de Cannelle va ser una veritable catàstrofe ecològica. Era la darrera femella d'ós bru pirinenc autòcton i, a més, tenia un cadell de 10 mesos amb qui havia d'haver romàs fins la primavera següent. El cadell va sobreviure, miraculosament. Se'l va protegir, es va prohibir la caça i la presència de gossos en tota la zona on vivia, es va posar al seu abast alimentació complementària perquè pogués iniciar la hibernació en bones condicions físiques i es va establir una patrulla de vigilància en la zona per evitar que tafaners i imprudents visitessin la zona. Sortosament, el cadell segueix viu, és un mascle de 6 anys que segueix vivint en el Pirineu Occidental i que busca, en debades, femelles amb qui perpetuar l'espècie.  El govern francès aposta per la reintroducció d'óssos bruns. Ja en van arribar de nous fa pocs anys i ara s'acaba de polir un nou pla per portar-ne més exemplars.
Però ja MAI MÉS tindrem óssos pirinencs. Perquè amb Cannelle es va extingir la nissaga pirinenca de l'ós bru. I una extinció és per sempre. Ens quedaran les imatges de Cannelle viva, com les de la FIEP que il·lustren aquest text, abans que algú es permetés el luxe de prémer un gallet i matar una femella, un ós, una esperança, una peça del fràgil tapís de la Biodiversitat de la terra.
|
via RSS
