Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Segons informava ahir el diari El Heraldo, el govern aragonès s'ha adreçat a la direcció del Parque de la Naturaleza de Cabárceno, una antiga explotació minera a cel obert reconvertida en espai natural on els animals viuen en semi-llibertat, perquè es faci càrrec del cadell d'ós.
Situat a 20 quilòmetres de Santander, i ocupant una superfície de 750 hectàrees, el parc acull més de 100 espècies d'animals, essent els óssos bruns un dels seus hostes millor adaptats i que poden desenvolupar una existència tranquil·la dins d'un recinte ple de coves i semblant al seu hàbitat natural.
Els veterinaris de Cabárceno tenen una gran experiència en la cura i atenció dels plantígrads, per aquesta raó van ser ells els qui van atendre en un principi la petita Villarina, afectada d'un traumatisme cràneo-encefàlic que va superar, i que avui dia viu, lliure, en els boscos de la seva Astúries nadiua.
De Cabárceno és en Furaco, el mascle d'ós bru que des de fa 3 anys comparteix recinte i vida amb Paca i Tola, a Proaza.
Fóra molt beneficiós per al petit ós introduït il·legalment dins l'estat espanyol i rescatat per la Guàrdia Civil, que Cabárceno se'n fes càrrec. Tenen experiència, mitjans i espai perquè l'animaló, que no podrà ser reintroduït mai més en un medi natural, visqui molts anys.
Segons van informar els veterinaris del centre de La Alfranca, que de moment el té acollit, el petit ossall fa només 3,7 quilos de pes, la meitat del que li tocaria entenent que és un cadell d'uns 6 mesos, nascut el passat hivern encara no se sap on.
L'animaló, a més de desnodrit i estressat per la pèrdua de la mare, pel viatge i les condicions en què va ser trobat, presentava problemes digestius, possiblement per haver ingerit aliments no adients.
Mentre Cabárceno respon, l'osset rep atencions i afecte a l'Aragó.
Segons informava ahir el diari El Heraldo, el govern aragonès s'ha adreçat a la direcció del Parque de la Naturaleza de Cabárceno, una antiga explotació minera a cel obert reconvertida en espai natural on els animals viuen en semi-llibertat, perquè es faci càrrec del cadell d'ós.
Segons van informar els veterinaris del centre de La Alfranca, que de moment el té acollit, el petit ossall fa només 3,7 quilos de pes, la meitat del que li tocaria entenent que és un cadell d'uns 6 mesos, nascut el passat hivern encara no se sap on.
via RSS
