Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El bisonte europeo (Bison bonasus) es el mamífero terrestre salvaje más grande de Europa.
In illo tempore el bisonte europeo vivió libre en la Península Ibérica, Francia, Alemania, Rusia, Grecia... y convivió con los uros o toros salvajes, porque compartían diferentes hábitats. Los bisontes eran animales de bosque; los uros, de llanuras.
Pero llegó el in-sapiens y se reprodujo, y colonizó y devastó: talaron bosques, crecieron las ciudades, agotaron recursos, expandieron la agricultura. Los bisontes se quedaron sin un lugar donde vivir y se refugiaron en los últimos bosques donde era muy fácil cazarlos.
En el siglo XII mataron al último bisonte en Navarra. Los demás, al otro lado de la frontera, fueron exterminados con el paso de los siglos hasta que en 1920 se les dio por extinguidos en libertad.
Quedaban 50 ejemplares en cautividad, en varios zoológicos del mundo, y Polonia emprendió una campaña de recuperación de la especie con la reintroducción de 12 ejemplares en el Bosque de Bialowieza, en la frontera entre Polonia y Bielorrusia.
Desde 1966 el bisonte europeo está en la lista de animales protegidos con la consideración de Especie en Peligro.
El éxito de esta campaña ha permitido que algunos ejemplares sean introducidos en antiguos hábitats, en lugares donde hace siglos y siglos fueron exterminados.
Y uno de esos lugares es la Reserva del Bisonte Europeo de San Cebrián de Mudá, en Palencia.
Hace unos días llegaron 7 ejemplares salvajes, procedentes de Polonia, a este centro financiado por la Junta de Castilla y León que dicen que tiene, como objetivo prioritario, contribuir a la conservación de la especie.
El proyecto global dispone de un recinto de 20 ha de bosque y prados para que los bisontes se reproduzcan y contribuyan a la conservación del ecosistema, alimentándose de matorrales y disminuyan el riesgo de incendios forestales.
También se construirá un centro de interpretación y se espera que todo el proyecto sea un atractivo turístico de importancia para la zona.
Ojalá la Junta demostrara el mismo interés en la defensa y protección del oso pardo cantábrico, al que a pesar de los intentos, los lugareños aún no han conseguido extinguir, y paralizara definitivamente el megaproyecto insostenible de la estación de esquí de San Glorio, una verdadera amenaza para el establecimiento de un corredor natural entre la población oriental y la occidental.
Ojalá la Junta luchara con el mismo entusiasmo contra los envenenadores de ese territorio y contra los furtivos que matan, impunemente, una joya de nuestra fauna, una especie protegida y emblemática como es el oso pardo.
El bisonte europeo (Bison bonasus) es el mamífero terrestre salvaje más grande de Europa.
Hace unos días llegaron 7 ejemplares salvajes, procedentes de Polonia, a este centro financiado por la Junta de Castilla y León que dicen que tiene, como objetivo prioritario, contribuir a la conservación de la especie.
via RSS
