Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
L'ós bru marsicà (Ursus arctos marsicanus) és el símbol del Parc Nacional dels Abruzzos, situat al cor dels Apenins centrals, protegint territori dels Abruzzos, el Lazio i Molise i a igual distància de la mar Adriàtica i la Tirrena.
L'ós bru marsicà és un plantígrad de mida i pes considerables, és un animal solitari i tranquil, bàsicament omnívor i que viu en zones boscoses o en prats que es trobin en els límits del bosc.
És una de les subespècies d'ós bru europeu que es troba en perill, perquè viu en una mena de oasis en el cor d'un territori absolutament humanitzat i amb una pressió urbanística i social cada cop més intensa.
L'ós bru marsicà és un dels més tolerants i pacífics en les seves trobades amb els homes.
I, a més, és una de les espècies que més protecció necessita per la fràgil estabilitat de la seva població, que es calcula no superior als cinquanta individus.
Cada pèrdua és una tragèdia.
Com la viscuda el passat 11 de juny quan a la vila de Villavellelonga, dins la zona perifèrica del parc, es van recuperar els cossos d'una óssa bruna i del seu cadell, també femella, morts per ofegament en caure dins una bassa de rec construïda en els anys 60 i d'uns 3 metres de fondària.
Malgrat que les autoritats del Parc no descarten altres causes en la mort dels dos exemplars d'ós bru -els faran anàlisis toquicològiques i autòpsia-, la hipòtesi més plausible és la que gira al voltant d'una mort accidental dels dos animals en caure dins la bassa de recollida d'aigües de pluja que no estava protegida per cap mena de tanca ni tenia cap via de fugida cap a l'exterior per la qual els animals haurien pogut sortir de l'aigua i salvar-se.
És possible que l'osset caigués primer i que la mare, intentant salvar-lo, morís també ofegada en no poder sortir de la trampa mortal.
L'impacte és doblement greu en tractar-se de dues femelles, necessàries per a la perpetuació de l'espècie i per a garantir futures generacions d'óssos marsicans.
Es calcula que la mare tenia uns 6-7 anys, i que el cadell era de l'any anterior, pel que seria un animal d'uns 18 mesos.
Les autoritats del Parc han reclamat a totes les administracions molt més rigor i molta més cura en la protecció de les espècies emblemàtiques de la fauna italiana i han alertat del perill que representa la pèrdua de territori lliure per a aquests animals en benefici de noves pastures i nous conreus, que en tractar-se d'una zona perifèrica del parc estan autoritzats, però que augmenten en benefici dels ramats i l'agricultura i en detriment de la vida salvatge.
Fràgil equilibri el del món en què sobreviuen aquestes joies de la fauna europea que fins fa uns 100 anys podien gaudir de molt més territori, de molta més llibertat i de la convivència amb molts més exemplars de la seva pròpia espècie, avui dia gairebé proscrits en els escassos boscos dels Abruzzos.
Les fotos han estat difoses per les autoritats del Parc Nacional italià.