Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
"Mientras los gobiernos continúan hablando, las ballenas siguen muriendo. Creemos que los miembros de la comisión han perdido una oportunidad vital de dar un paso adelante hacia la prohibición de la caza comercial". Sarah Duthie, directora de la campaña de Océanos de Greenpeace
La Comissió Balenera Internacional (CBI) ha tancat la seva seixanta-dosena reunió, celebrada a Agadir (Marroc), amb una nova pròrroga, aquest cop d'un any, de la moratòria vigent des del 1986 però que no posa fi de manera definitiva -com demanen i exigeixen milions d'habitants del planeta i desenes de governs mundials- a la caça comercial de balenes, lucrativament defensada i promoguda per Islàndia, Noruega i el Japó.
L'escàndol de la compra dels vots dels països pobres per part del Japó i la seva impune caça anual amb finalitats presumptament "científiques" de cetacis en aigües internacionals i protegides esquitxa cada una de les reunions de la CBI i posa de manifest la impotència de l'organisme internacional a l'hora de decantar la balança de la banda de la conservació d'una espècie que, a més de la seva caça cruel amb finalitats comercials, ha de fer front a altres amenaces com la contaminació dels oceans per hidrocarburs, per pesticides, per PCBs, la freqüentació dels seus hàbitats, l'ascens imparable del trànsit marítim que les aboca a col·lisions letals amb grans vaixells, la reducció del krill del que s'alimenten, la presència de plàstics que en ser ingerits se'ls adhereixen a l'aparell digestiu i els poden provocar la mort, i un llarg etcètera.
El més trist de tot plegat és que els criteris econòmics i comercials de potències com les que orquestren el retorn de la caça lliure de balenes s'imposen a consideracions científiques i biològiques que parlen de les balenes com éssers vius dotats de consciència, que pateixen -com nosaltres- i que comparteixen una cultura social de la que cada cop més se'n saben més coses, el que les apropa molt i molt a la nostra espècie.
Científics com Georges Chapouthier, neurobiòleg de la Universitat Pierre i Marie Curie (París) constata el fet que dofins, balenes i els grans primats són els animals més intel·ligents després de l'home i que són capaços d'experimentar no tal sols dolor sinó també patiment.
En el cas de les balenes, el dolor i el patiment de sentir-se perseguides i de morir travessades per arpons enormes, causants de greus hemorràgies internes que les fan viure una agonia cruel i inhumana.
WWF ha fet públic, coincidint amb la cimera de la CBI, un informe on alerta de la necessitat de preservar el Santuari Balener de l'Antàrtida i de tancar-lo a qualsevol activitat comercial vinculada a la caça de les balenes, si es vol garantir la presència de l'espècie en altres mars llunyans on encara avui dia se les pot veure.
Greenpeace ha estat molt crítica envers la CBI i els tres països que promouen la caça comercial lliure de balenes. Ha acusat el Japó de comprar vots, de pagar suborns i de defensar la mentida d'una caça "científica" quan tothom sap que els cetacis capturats van a parar al mercat del consum de carn de balena i altres productes derivats.
Cal una acció política ferma, decidida i contundent que posi fi de manera definitiva a l'explotació comercial d'una família que ha hagut de patir la quasi extinció d'algunes de les seves espècies com la Megaptera novaengliaeobalena geperuda, la Eubalaena glacialis o balena franca glacial o, fins i tot la balena blava o Balaenoptera musculus.
És èticament reprovable que l'avarícia d'alguns acabi amb el planeta de tots. I en aquest cas Islàndia, Noruega i el Japó són tres exemples del que és una política comercial que ignora, absolutament, el dret de tots els ciutadans de la Terra de gaudir de la biodiversitat meravellosa que encara conservem.
I que ignora el dret a la vida d'aquests animals majestuosos i únics.
Tenim per davant 365 dies per a l'esperança... tot desitjant que un miracle il·lumini la CBI i la prohibició de la caça de cetacis es faci definitiva el 2011.
I que els totpoderosos i prepotents japonesos la respectin.
WWF ha fet públic, coincidint amb la cimera de la CBI, un informe on alerta de la necessitat de preservar el Santuari Balener de l'Antàrtida i de tancar-lo a qualsevol activitat comercial vinculada a la caça de les balenes, si es vol garantir la presència de l'espècie en altres mars llunyans on encara avui dia se les pot veure.
via RSS
