Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) és l'espècie més rara i amenaçada dels úrsids del planeta, a més d'un dels símbols de la World Wildlife Found, la primera organització internacional que ha participat activament des del 1980 per la conservació dels pandes en el seu propi hàbitat, a instàncies del govern xinès.
Es calcula que la població actual de pandes és de menys de 2 500 óssos adults salvatges que viuen al sud-oest de la Xina (províncies de Sichuan, Gansu i Shaanxi) i a l'est de la planúria tibetana.
Els perills que l'amenacen són tots d'origen antròpic: fragmentació i pèrdua del seu hàbitat forestal; una economia "emergent" com la xinesa, amb una població de 1 400 milions d'habitants, que devora recursos naturals a una velocitat de vertigen i que cimenta i asfalta tot el que pot; el canvi climàtic que també afecta el seu hàbitat i limita la seva capacitat d'alimentar-se en incidir sobre els boscos de bambús; i l'amenaça de la caça furtiva, una xacra arreu del planeta.
El 1984 el panda gegant va entrar a l'Apèndix I de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) i es va prohibir absolutament la comercialització dels exemplars d'ós panda o de qualsevol de les seves parts.
Tot i que des d'aquesta data el govern xinès va començar a treballar per la preservació de l'espècie i el seu hàbitat amb la creació de més de 50 reserves de pandes i amb la protecció de més de 2,5 milions d'hectàrees de territori, que garantien una protecció per al 60% de la població de pandes, WWF ha continuat treballant en el Programa de Conservació per al Panda Gegant, actualment centrat en les muntanyes de Minshan i de Qinling, i reclama fer un pas endavant pel que fa a la superfície protegida, augmentant-la fins al gairebé 4 milions d'hectàrees; treballa en la creació de corredors verds, absolutament necessaris per la connexió de poblacions aïllades i per evitar problemes de consanguinitat; demana la creació de patrulles que vigilin i denunciïn els caçadors furtius, les tales il·legals de boscos i la invasió dels hàbitats i també reclama que els governs locals puguin gestionar les reserves naturals per obtenir-ne beneficis per a les comunitats humanes al voltant de la indústria del turisme ecològic controlat, com passa al Centre de cria en captivitat d'óssos pandes de Wolong, un veritable model a seguir pel que fa a la gestió d'una espècie amenaçada i a la possibilitat d'obrir el centre als visitants atrets pels pandes i que col·laboren econòmicament amb els projectes que, a més, beneficien els habitants de la zona.
WWF segueix treballant pels óssos panda i per milers d'espècies més la pervivència de les quals camina sobre una corda fluixa, sobre un penya-segat.
Gràcies a ells, tigres, rinocerons, taurons, balenes, amfibis, papallones, abelles, elefants, dofins, tortugues.... milers d'espècies encara podran tenir un futur sobre la Terra.